Dia 11 desembre 2014
Dificultat tècnica: 
Moderat
Temps: 2 hores 54 minuts (a poc a poc)
Coordenades: 946
Data de pujada: 11 / desembre / 2014
diumenge, 14 de desembre del 2014
divendres, 14 de novembre del 2014
.jpg)
.jpg)
divendres, 24 d’octubre del 2014
Comanegra i Puig de les bruixes
Día 23 d'octubre de 2014
Dificultat tècnica: 
Difícil
Temps: 4 hores 41 minuts
Coordenades: 1182
Data de pujada: 23 / octubre / 2014
Data de realització: octubre 2014
Avui
la colla està formada per 12 persones, inclòs el guia que molt amablement ens
acompanya. Una persona experta que coneix la comarca i les seves muntanyes.
Avui no ens perdrem.
El
poblet de Rocabruna (que pertany a Camprodon) és el punt d’arrancada. Allí hem
encarregat el dinar a un restaurant —can Plujà— que ens van atendre molt
correctament a un preu adequat.
Seguim
per una pista rural (sense asfaltar) fins a la Bassa de Monars, on deixem els
cotxes i fem ja les primeres fotos. Seguim una mica més fins on s’acaba la
pista rural i allí comença el camí (assenyalat amb marques de pintura) pel mig
d’un bosc d’avellaners.
El
camí es agradable, fa pujada —com podia ser d’altra manera ja que anem a uns pics—
Aviat els avellaners desapareixen i els faigs i algun roure els substitueixen.
La tardor encara no està prou avançada per agafar, els arbres i les seves
fulles, aquells els tons de colors tan bonics.
Quan
arribem a una espècie de coll és el moment en que decidim atacar primer el
Comanegra. L’ascensió no és difícil, però tampoc fàcil i fa força pujada.
Arribem bé al capdamunt, tot i que hi ha com a dos pics només veiem el primer.
Parada per esmorzar i el nostre guia ens convida a beure d’una ampolla d’excel·lent
vi que s’ha pres la molèstia de pujar a la muntanya. Una estona per esmorzar i
reposar i... cap avall.
Seguim
per la carena per anar cap al Pic de les Bruixes. Resulta que està més lluny
del que ens pensàvem. Estem ben bé sobre la frontera entre França i Espanya i,
per camí troben una colla com la nostra de gavatxos. Bon jour... adéu...
Arribem
dalt del Pic de les Bruixes. La vista és esplèndida. Fa una bona estona que
veiem el Canigó (el tenim a 19 quilòmetres de camí) i moltes més muntanyes
blavoses en diferents nivells i distàncies. Més fotos. Estem una mica cansats i
ara es tracta de retrocedir i tornar cap als cotxes. Una caminada potser massa
llarga per que volíem. Gairebé 5 hores ens deixen forces només per arribar al
restaurant.
És
tard, però estaven avisats. Recuperem forces amb un bon dinar.
Contents
d’haver fet aquesta excursió tan bonica.
dilluns, 12 de maig del 2014
Palamós (ElCastell) - Llafranc
Dia 8 de maig de 2014
Camí de Ronda.
Poblat Ibèric de Castell (SVI a.C - I d.C)
9,6 quilòmetres
Restaurant CasaMar, Llafranc (una estrella Michelin), Molt bé.
Tornada des de Llafranc i El Castell en taxi (30 euros)
6 excursionistes
dijous, 13 de març del 2014
dijous, 9 de gener del 2014
Sant Jeroni de la Murtra
Dia
9 de gener de 2014
Sortida
cultural. Hem reunit 8 excursionistes. La visita al Monestir ha durat gairebé
dues hores. La hem fet acompanyats de guia, per cert molt competent. El
manteniment del Monestir és fa a base de voluntaris i el guia també. Per concertar
la visita millor adreçar-se a la pàgina web.
El monestir està en un estat de conservació força precari, tot i les feines de restauració que emprenen tots aquests voluntaris.
És
un monestir gòtic situat a la Vall de Betlem, proper a Badalona. Va pertànyer a
l’ordre dels Jerònims i fundada l’any 1416 per mercader barceloní Bertran
Nicolau. El nostre guia ens fa una àmplia explicació històrica dels jerònims,
de Sant Jeroni (que mai va venir per aquestes contrades i en canvi va fer la
traducció de la Bíblia que pràcticament hem tingut com a única fins fa quatre
dies).
Entrem
al refetor, després el claustre, una de les parts més interessants del
monestir. Veiem la murtra centenària, una espècie d’arbust al mig del claustre,
una espècie que no és pas de les nostres contrades. La cuina (l’espai de la
cuina), les runes de l’església, i la biblioteca. Allí l’estimat bisbe Joan Carrera
havia previst situar el seu despatx quan es jubilés. Malauradament va morir l’any
2008 i ha quedat allí el llegat de la seva biblioteca.
Els
monjos van habitar aquest monestir fins el 1835 data en que va cremar de forma
parcial. Més tard, afectat per la desamortització de Mendizábal va ser
subhastat. El 1947 la senyora Francesca Güell López va comprar el monestir per
convertir-lo en nun lloc de solitud i silenci, al temps de començar una
restauració que, avui, encara li resta molt per reconstruir.
Acabem
la visita i ens adrecem cap a la costa, cap a Montgat-Nord (estació de tren),
per assistir a la subhasta de peix. És de les poques en que els guiris com nosaltres podem efectuar
compres sense haver de ser del gremi. A la una en punt comença una subhasta del
peix de dues barques. El preu sembla interessant, però si en comprem, on el
posarem? A la butxaca no ens hi cap.
Al
davant mateix de la subhasta es troba el Restaurant El Mirall. El nostre guia
ens havia fet reserva de taula i dinem opíparament del menú (uns plats molt
apetitosos.
Abundosa
tertúlia sobre els esdeveniments polítics que aprofitem per deixar verds els
del Govern del Madrid. Ens deixaran votar aquests energúmens?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)