Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 16 d’octubre de 2008

Vall Ter - Coll Mentet - Gombrèn

Dia 9 d'octubre de 2008

Hem començat el nou curs. Desprès de l’estiu convé tornar a posar-se en forma. Ara toca anar al Pirineu ja que més endavant serà difícil tornar-hi.

Ens trobem els cinc d’aquesta sortida a les nou i poc mes a l’estació d’esquí de Vall Ter (2.200 metres), el temps es va aguantant, si bé dalt els cims, enfarinats del dia anterior, la boira fa de les seves. Fa força fred, però caminant no es deixa notar.





(Nota: el mapa no sé com fer-ho perquè es vegi bé, com a solució si repiqueu sobre el mapa s'amplia i es pot llegir)





Anem pujant cap al coll de Mentet, tot admirant els cims que van sorgint, que si el Gra de Fajol, el Bastiments, el pic de la Dona (que no es veu per la boira), i arribem amb poc menys d’una hora a la collada del Mentet (2.400 metres). Aquest Coll fa de terme amb França, i es veu una bona vista, llàstima de que la boira ens tapa el Canigó. La pujada no ofereix cap dificultat, com a molt tenim la boira que ens fa la guitza. Aquest era el lloc que havia de ser la referència de la nostra excursió per una promesa visió fantàstica que veiem i endevinem, però no podem lluitar contra les inclemències del temps.



Com a cosa curiosa d’aquest coll, a més de la fita que assenyala el límit entre dos nacions, hi ha un senyal (francès), que indica que tot està prohibit, vaja “interdit” en versió gavatxa.







El nostre sherpa havia decidit que havíem de pujar al Pic de la Dona (2.700 metres), però el pic no es veu, està embolcallat per la boira, i per tant decidim donar una volta per la carena i retornar cap a Vall Ter.


















Primer problema del dia: a les dotze ja som de tornada a Vall Ter, i com és molt d’hora es discuteix ampliament sobre on anem a dinar. Una discussió i decisió presa a base de la guia Michelin perquè, altrament costa una mica comprendre com des d'Ull de Ter anem a dinar a Gombrèn (que no està pas a la cantonada!).

Finalment tots d’acord a dinar a la Fonda Xesc de Gombrèn, recomanada a la nostra guia. Tirem doncs avall tot parant per a les consabudes fotografies al Passeig Maristany de Camprodon, on la tardor comença canviar els colors de les fulles amb uns magnífics colors.

A les dos i escaig, estem a Gombrèn i dinem al lloc escollit on dinem força bé fins i tot per qualificar-lo de recomanable. Si la boira no ens ha deixat completar la sortida, hem tingut un bon colofó a Can Xesc de Gombrèn.