Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 20 de maig de 2010

Marata - Vallès Oriental

Excursió dia 13 de maig de 2010

L’excursió d’avui ha aconseguit reunir a 6 caminants. Degudament instruïts ens hem trobat al poble de Marata, per aconseguir aquest objectiu hem hagut de seguir les minucioses instruccions que al respecte el nostre guia ens havia facilitat prèviament.

Tal com estava explicat en la convocatòria una vegada deixaves la carretera de Cardedeu a Granollers i agafaves el trencall cap a Marata, el paisatge canviava i podies començar a gaudir de la pau, tranquil·litat i bellesa d’aquella contrada. Ara, amb els camps sembrats que començaven a treure les espigues el paisatge era bonic de veritat, en bona part degut a l’aigua que esta caient, no avui però si tots aquests dies enrere i que fa que el verd sigui magnífic i que algunes flors de camp (roselles i altres) i donin una nota de color suficient per donar una nota entre tanta verdor.
Dels sembrats a manca dels experts en la matèria, no ens hem posat d’acord en què eren, fora del blat en que tots hi hem estat d’acord (fins aquí arribem), la resta ha quedat en una nebulosa, que si ordi, que si civada.

L’excursió
Pròpiament ha estat una passejada pels camins que el nostre guia havia escollit i verificat en dies anteriors (se suposa que devia tirar pedretes blanques, altrament era fàcil perdre’s a arribar a algun altre lloc diferent del seleccionat).
Ha estat una caminada d’unes tres hores, això si, per terreny pla i còmode, en alguns llocs amb una mica de fang, però res més.
El temps, tot i les previsions força insegures, s’ha portat bé i ens ha deixat caminar sense haver de posar-se capelines o obrir un paraigües.


Horaris
10.08 sortida des de Marata
13.09 arribada, recuperació dels cotxes i inici del trajecte fins a la Fonda Europa


La Fonda Europa de Granollers
Aquesta fonda és una institució de la contrada. Allí hem anat a raure i tot i que potser tenen menús els plats estan a preus absolutament raonables, per la qual cosa ens hem llançat a menjar a la carta.
Sobre els vins i degut a les tristes previsions del ZP hem demanat el de la casa (ja no estem per tonteries que el ZP ens han dit que ens congela la pensió). Tot molt bo i digne.
Hem tingut un petit problema. Resulta que molts de nosaltres hem demanat mongetes bullides amb un raig d'oli (desprès va resultar que van venir acompanyades de cansalada i botifarra) i allí va sorgir la discussió. De si les mongetes eren prou bones, si tenien pell, si eren del ganxet o de Santa Pau (o d’algun altre lloc).
Plantejada la qüestió vam quedar que la resoldríem un altre dia anant a Can Ferran de Sant Quirze del Vallès.
Tornem cap a casa sense cap entrebanc i a una hora molt raonable.