Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 14 de desembre de 2014

Sant Mateu - Maresme






Dia 11 desembre 2014





Dificultat tècnica:  skill Moderat

Temps:  2 hores 54 minuts  (a poc a poc)

Coordenades: 946

Data de pujada: 11 / desembre / 2014

 

 

 

 


divendres, 24 d’octubre de 2014

Comanegra i Puig de les bruixes







Día 23 d'octubre de 2014









Dificultat tècnica:  skill Difícil

Temps:  4 hores 41 minuts

Coordenades: 1182

Data de pujada: 23 / octubre / 2014

Data de realització: octubre 2014

















Avui la colla està formada per 12 persones, inclòs el guia que molt amablement ens acompanya. Una persona experta que coneix la comarca i les seves muntanyes. Avui no ens perdrem.

El poblet de Rocabruna (que pertany a Camprodon) és el punt d’arrancada. Allí hem encarregat el dinar a un restaurant —can Plujà— que ens van atendre molt correctament a un preu adequat.

Seguim per una pista rural (sense asfaltar) fins a la Bassa de Monars, on deixem els cotxes i fem ja les primeres fotos. Seguim una mica més fins on s’acaba la pista rural i allí comença el camí (assenyalat amb marques de pintura) pel mig d’un bosc d’avellaners.

El camí es agradable, fa pujada —com podia ser d’altra manera ja que anem a uns pics— Aviat els avellaners desapareixen i els faigs i algun roure els substitueixen. La tardor encara no està prou avançada per agafar, els arbres i les seves fulles, aquells els tons de colors tan bonics.

Quan arribem a una espècie de coll és el moment en que decidim atacar primer el Comanegra. L’ascensió no és difícil, però tampoc fàcil i fa força pujada. Arribem bé al capdamunt, tot i que hi ha com a dos pics només veiem el primer. Parada per esmorzar i el nostre guia ens convida a beure d’una ampolla d’excel·lent vi que s’ha pres la molèstia de pujar a la muntanya. Una estona per esmorzar i reposar i... cap avall.

Seguim per la carena per anar cap al Pic de les Bruixes. Resulta que està més lluny del que ens pensàvem. Estem ben bé sobre la frontera entre França i Espanya i, per camí troben una colla com la nostra de gavatxos. Bon jour... adéu...

Arribem dalt del Pic de les Bruixes. La vista és esplèndida. Fa una bona estona que veiem el Canigó (el tenim a 19 quilòmetres de camí) i moltes més muntanyes blavoses en diferents nivells i distàncies. Més fotos. Estem una mica cansats i ara es tracta de retrocedir i tornar cap als cotxes. Una caminada potser massa llarga per que volíem. Gairebé 5 hores ens deixen forces només per arribar al restaurant.

És tard, però estaven avisats. Recuperem forces amb un bon dinar.

Contents d’haver fet aquesta excursió tan bonica.




dilluns, 12 de maig de 2014

Palamós (ElCastell) - Llafranc


Dia 8 de maig de 2014


Camí de Ronda.
Poblat Ibèric de Castell (SVI a.C - I d.C)
9,6 quilòmetres
Restaurant CasaMar, Llafranc (una estrella Michelin), Molt bé.
Tornada des de Llafranc i El Castell en taxi (30 euros)
6 excursionistes















dijous, 13 de març de 2014

dijous, 9 de gener de 2014

Sant Jeroni de la Murtra



Dia 9 de gener de 2014

Sortida cultural. Hem reunit 8 excursionistes. La visita al Monestir ha durat gairebé dues hores. La hem fet acompanyats de guia, per cert molt competent. El manteniment del Monestir és fa a base de voluntaris i el guia també. Per concertar la visita millor adreçar-se a la pàgina web.


El monestir està en un estat de conservació força precari, tot i les feines de restauració que emprenen tots aquests voluntaris.
És un monestir gòtic situat a la Vall de Betlem, proper a Badalona. Va pertànyer a l’ordre dels Jerònims i fundada l’any 1416 per mercader barceloní Bertran Nicolau. El nostre guia ens fa una àmplia explicació històrica dels jerònims, de Sant Jeroni (que mai va venir per aquestes contrades i en canvi va fer la traducció de la Bíblia que pràcticament hem tingut com a única fins fa quatre dies).

Entrem al refetor, després el claustre, una de les parts més interessants del monestir. Veiem la murtra centenària, una espècie d’arbust al mig del claustre, una espècie que no és pas de les nostres contrades. La cuina (l’espai de la cuina), les runes de l’església, i la biblioteca. Allí l’estimat bisbe Joan Carrera havia previst situar el seu despatx quan es jubilés. Malauradament va morir l’any 2008 i ha quedat allí el llegat de la seva biblioteca.

Els monjos van habitar aquest monestir fins el 1835 data en que va cremar de forma parcial. Més tard, afectat per la desamortització de Mendizábal va ser subhastat. El 1947 la senyora Francesca Güell López va comprar el monestir per convertir-lo en nun lloc de solitud i silenci, al temps de començar una restauració que, avui, encara li resta molt per reconstruir.

Acabem la visita i ens adrecem cap a la costa, cap a Montgat-Nord (estació de tren), per assistir a la subhasta de peix. És de les poques en que els guiris com nosaltres podem efectuar compres sense haver de ser del gremi. A la una en punt comença una subhasta del peix de dues barques. El preu sembla interessant, però si en comprem, on el posarem? A la butxaca no ens hi cap.

Al davant mateix de la subhasta es troba el Restaurant El Mirall. El nostre guia ens havia fet reserva de taula i dinem opíparament del menú (uns plats molt apetitosos.

Abundosa tertúlia sobre els esdeveniments polítics que aprofitem per deixar verds els del Govern del Madrid. Ens deixaran votar aquests energúmens?