Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 6 de juliol de 2009

Prat de Cadí

Dia 2.7.2009

L’excursió
Dels que estàvem disposats a gaudir d’aquesta meravella, només hem quedat 5 excursionistes.
El dia sembla prou bo per caminar, tot i que quan hem passat per Bellver hi havia una mica de boira que el sol ha anat aixecant de mica en mica.
Havien quedat de trobar-nos a les 9 del mati a Martinet i, des d’aquest punt, pujar en cotxe fins al poble d’Estana.
Travessem Estana i deixem el cotxe una mica més amunt.
El camí està ben marcat i resulta difícil perdre’s. El primer tram és una mica més costerut. Puja entre vegetació abundosa i entre roques, fent una mica de ziga zaga, però quan comences a bufar resulta que el camí es torna més amable i amb poca pujada.
A tothora passem entre pins i vegetació, per la qual cosa el fet que sigui un dia solejat no ens preocupa gaire, tot i que havíem fet cas del nostre guia que ens recomanava dur barrets, bastons i altres rampoines.
Fem les parades que convé perquè tothom arribi sense problemes, i al cap d’una hora i 25 minuts arribem al pla que se’ns obre davant del nas.

És realment fantàstic. El camí et porta a una clariana, un prat molt gran vorejat per una banda d’arbres (pins i avets) i per l’altra unes roques altíssimes que pugen verticalment i que tanquen la vista. És la Serra del Cadí.
Les flors que tenim ara són petites, amb grans clapes de color groc. Es veu encara alguna clapa de neu entre les roques, per les canals d’escalada.

Ens asseiem en un costat del prat, a l’ombra, per gaudir de l’espectacle i reposar forces. Ben bé ens hi haurem estat mitja hora. Es tractava de gravar en la retina el paisatge i, per si no quedava ben gravat, fer fotos de l’espectacle.

Martinet de Cerdanya 1.150 metres
Estana 1.500 metres
Coll de Pallers 1.550 metres
Coll Roig 1.700 metres
Prat de Cadí 1.860 metres



Horaris:
9.40 Estana
10.10 Coll de Pallers
11.05 Prat de Cadí
11.41 emprenem el retorn
12.53 arribem al cotxe

Temps de caminar (a un pas còmode): 1.25 h de pujada; 1.12 h de baixada.

Fi de festa
Discutim on podem anar a dinar, tot i haver fet una pre-reserva en un restaurant, considerem que val més canviar i ens decidim per la Covadana, a Urús, un restaurant que està força bé tot i algunes petites mancances com les dels postres que no ho tenen massa ben resolt. Curiosament en aquesta època de l’any hi ha molts restaurants que estan de vacances i la nostra selecció ha hagut de limitar-se als que hi havien oberts.
Sortim ben dinats i ben beguts (el just per no donar positiu), i donem per acabada l’excursió, probablement la darrera de l,a temporada.