Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 21 de novembre del 2019

Saldes - Senda La Palomera


Saldes - senda la Palomera

Dia 20 novembre 2019






Avui som 9 caminants i a l’hora de dinar hem augmentat la colla, doncs se’ns ha unit un altre company.
Tot just acabem d'arribar al lloc de trobada se’ns presenta algun problema degut a la neu glaçada. Un cotxe queda mig encallat, li patinen les rodes, però cap problema, empentem, retrocedim i el deixem ben aparcat pensant que quan tornem el sol haurà fos el gel de la carretera. Estem a 1.500 m d'altitud i les darreres nevades de dos dies enrere han deixat els 3 o 4 cm no uniformes arreu i que continuen sobretot a la part obaga. A la carretera, just al punt de trobada, la neu ha fet unes petites plaques de gel i... algun moment d’emoció, finalment però, podem aparcar tots.
Encara però amb la mosca darrera l'orella i molt expectants... enllà del silenci del lloc el nostre era ben descriptiu... haurem d’avisar els bombers?

La caminada es presumeix fàcil, unes 3 hores de durada i un desnivell de 200 metres. La realitat, la neu, el fred i els mateixos camins -algunes vegades de cabres- són adequats i la bellesa de tot el que contemples també ajuda a agafar forces, però arribes al restaurant amb ganes de seure i xerrar una estona.
Fa força fred, estem sota cero, comencem a caminar. La sorpresa però ha començat seguint el camí. La llum i el color resulten emfatitzats i poc a poc el fred inicial i sobretot la sensació ja no és tant com presumíem (estàvem a -1 grau per arribar als 4 graus a quarts de dues), caminant i sobretot sense vent és fins i tot agradable. 
Paisatge darrera paisatge, cada cop l'estampa va millorant i, per moments, sembla que trepitgem indrets molt més remots i feréstecs. I es que la sensació de no haver-hi ningú enlloc, per les escasses i gens recents trepitjades a la neu, li donen un interès superior.  En bona part és degut a que la neu desdibuixa els camins i sort dels nostres guies i el wikiloc corresponent que podem fer la nostra ruta sense problemes. La realitat, ens ha regalat un gran dia. D'una forma o altre, tots comentem la gran satisfacció que vivim. 
Els organitzadors van tenir una bona pensada, que afegint-hi la sort d’un dia solejat, la neu i sense gens de vent, ens ha permès gaudir d'allò més. Podem dir que hem estat de sort i ben aconsellats.
Ens trobem per dinar a Vallcebre, un entorn que prometem visitar algun dia. El restaurant La Rectoria és elm lloc escollit, només hi ha un menú però amb diferents plats. Hem quedat ben satisfets, bon menjar i bon preu (12€) ben recomanable.

divendres, 25 d’octubre del 2019

Visita al Centre Operatiu dels trens de la Generalitat


Dia 23 d'octubre 2019

Un grup dels caminants hem visitat el Centre Operatiu de Rubí dels Tres de la Generalitat. Prèviament ens han rebut a l'Edifici Corporatiu els màxims responsables d'aquesta empresa. Ens han explicat de forma pedagògica l'abast de les diferents àrees d'activitat i molt especialment els plans de futur que tenen.











dimecres, 9 d’octubre del 2019

Rutes de l'exili del 39. La Vajol, les Illes

Dia 8 d'octubre de 2019






Entre els guies i els caminaires hem sigut 18. Una assistència de confirma l’interès que havia despertat aquesta sortida.
Encara que el recorregut d’avui és una ruta circular d’uns 11 quilòmetres, la veritat és que gràcies al suport dels nostres guies n’hem fet alguns en cotxe, per aprofitar el temps i poder entretenir-nos en les visites i el recorregut ha sigut més descansat.
Val a dir que en realitat les visites són totes exteriors, no es visita la mina, ni la masia de can Perxés ni la de can Barris, ni l’hostal dels trabucaires

L’excursió d’avui té una important vesant històrica, doncs passarem per punts on, quan la guerra civil i ja el triomf dels franquistes, molts catalans i espanyols van haver d’exiliar-se degut al negre panorama que obria la recent estrenada dictadura. A banda de les interessants històries de l’exili del president Companys, d'Azaña i Negrin, també hi ha records molt sentits pels més humils, aquell home de Monsó, amb la seva filla a la que una bomba li va segar una cama, fugint de la maldat de la guerra i del seu odi.
En la nostra excursió vam tenir la sort de que ens van acompanyar, explicar i guiar uns experts de la comarca que ens van facilitar el seguiment de tots aquests punts emblemàtics de la trista història d’aquells moments.
Hem anat a dinar a l’Hostal de l’Hotel la Quadra, a Maçanet de Cabrenys. Hem menjat (i begut) molt bé i de forma abundant, un menú de 25€. Recomanable.