Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 12 de desembre de 2017

Sant Pol - Sant Feliu

Dia 12 de desembre de 2017










dimarts, 21 de novembre de 2017

Gorgs del Pont de la Rovira a la Vall de Bianya


Dia 21.11.2017



Es tracta de fer un recorregut per la Vall de Bianya, concretament des de Llocalou, on ens trobem i on després dinarem.
Primer de tot quan els vuit excursionistes estem reunits, anem a veure Sant Pere Despuig, una ermita romànica del segle X, reconstruïda per dintre amb un cert desconcert i tot i que queda net i polit, no s’ajusta al que correspondria per l’estil i recuperació ortodoxa. Ens rep Mossèn Miquel que molt amablement ens ha obert l’ermita i ens dóna algunes explicacions.
Tornem als cotxes per fer uns quilòmetres, pocs, i més endavant ens desviem a la dreta per anar fins al Molí d’en Solà. Aquí comença l’excursió.
Els Gorgs del Pont de la Rovira
Es tracta de fer un tomb circular, sortint des del Pont de la Rovira. Uns 6 quilòmetres en total, que , malauradament no vam poder fer perquè tot i el track i les noves tecnologies el camí que segueix al costat del riuet està força brut de fullets, branques trencades, i en resum, a la meitat vam perdre el camí i vam decidit tornar per on havíem vingut.
Com anem bé de temps en el camí de tornada anem a veure una altra ermita, la de Sant Martí de Solamal del segle VIII, naturalment reconstruïda parcialment.
Veiem de lluny una construcció que resulta és la casa dels propietaris de Can Cols, feta pels mateixos arquitectes que van guanyar el “Nobel” d’arquitectura recentment. La veiem de lluny però veiem que és una casa diàfana, integrada en el paisatge, que sembla ben bonica.
Finalment, tornem a Llocalou on vam dinar a Cala Nàsia, allí davant un bon dinar vam arreglar el món.








dimecres, 14 de juny de 2017

Pantà de Foix - Castellet

Dia 13.6.2017


Una excursió tranquil·la, un tomb al costat del pantà entre mig de pins i matolls, al costat de l'aigua.
Som nou excursionistes i ens les prometem molt felices. Per un costat és a prop de Barcelona i el desplaçament resulta fàcil. 
La realitat és més dura. Resulta que anem a visitar un entorn protegit ecològicament però notem una calor africana que potser és degut als efectes de canvi climàtic, però fa una calor que no correspon a la primavera.
Estem en un territori entre vinyes i castells i, per que fa al pantà, en un habitat d’interès comunitari, una de les poques zones humides del Penedès, on la vegetació i fauna que cal protegir.
D’entre la fauna cal destacar els ratpenats, pels que organitzen excursions quan es pon el sol per contemplar-los.

La caminada és d'uns gairebé 7 quilòmetres, sense ni pujades ni baixades, que ha durat tres hores i vint minuts..
El pantà va ser un projecte que es va endegar l'any 1907 fins al 1928, però encara van quedar per acabar les obres de les conduccions d'aigua per al reg que no el van acabar fins l'any 19437, tot i que l’any 1937 ja van començar a utilitzar l’aigua per a reg. 
Ara no deixa de ser un pantà pintoresc tota vegada que l'aigua, procedent del riu Foix s'aprofita per al reg i consum, i no deixar de ser un pantà relativament petit -3,74 hm3-
Acabada la mini-excursió, tot i que la calor ens ha deixat una mica asfixiats, anem a veure el castell que ara hi ha la Fundació Abertis i la UNESCO.
És un castell que podríem dir nou de trinca, tot i que conserva elements autèntics del passat. En les primeres excavacions van trobar restes dels Íbers, i sobre el castell s’ha de dir que ha sofert múltiples restauracions, totes elles prou respectuoses. Com a tal castell s’esmenta ja en el 977 formant part de la marca del comptat de Barcelona. El lloc és estratègic per aquells temps. El castell en qüestió està declarat hàbitat cultural d’interès nacional.
Anem a dinat al restaurant del poble: Els Barretets, força endreçat i bé de qualitat.