Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 12 d’abril de 2012

Montblanc, Ermita de Sant Joan i visita de les esglésies de Santa Maria i Sant Miquel

Dia 12 d'abril de 2012

Distància recorreguda: 6,9 kilómetros
Altitud min: 367 metros, màx: 725 metros
Desnivell acum. pujant: 376 metres, baixant: 376 metres
Grau de dificultat: skill Moderat
Temps: 2 hores 54 minuts
Data: abril 12, 2012
Finaliza en el punt de sortida (circular):






















L’excursió
Avui som 9 excursionistes comptant amb el guia que ens acompanya, no només fins a Sant Joan, sinó també desprès a les visites a Santa Maria i a Sant Miquel.
Ens trobem a les 10 a la fàbrica de Rifacli just a la sortida de l’autopista. El dia està una mica lleganyós, però cal fer una mica de gana abans de dinar i emprenem la pujada cap a l’ermita de Sant Joan.
El camí cap a Sant Joan comença darrera mateix de la vila, més o menys cap a la Serra. Ben aviat trobem el rètol que ens diu que a 2,6 km trobarem l’ermita. El primer tros segueix uns camps de conreu que gràcies a las darreres pluges tornen a estar ufanosos. Arribem a la masia de Gorrines i desprès ja deixem la pista forestal per endinsar-nos en un camí que passa pel mig del bosc, primer de pins, desprès d’alzines.
Pel camí es troben trossos de sílex que, aparentment havien sigut treballats pels antics (molt antics) pobladors d’aquelles contrades. Tot i la sequera, les darreres pluges han espavilat les prímules, que comencen a treure el cap, i les orquídies. També veiem el matabous i alguna altra planta i arbust que no recordo els noms. Dels grans pedrots que es veuen de tant en tant veiem com van canviant de color, a la part baixa més fosques i a dalt més blanques.
La pujada ja és una mica més considerable, però res que se’ns resisteixi. I en un interval de una hora i mitja arriben a l’ermita. Ens expliquen que l’ermita rep l’assistència dels ermitans, uns voluntaris que en tenen cura i pràcticament i pugen molts caps de setmana. Naturalment ja que hi són aprofiten per fer un bon esmorzar (què menys).
S’entra per la part inferior a través d’unes escales i realment el treball dels voluntaris es nota força. L’ermita està neta i relativament restaurada. També s’aprofita l’estança per resguardar-se en cas de mal temps i suposo que fins i tot per passar la nit per part d’alguns excursionistes.
Just a abans d’entrar trobem una campana, construïda amb un para-xocs de tren, amb bona sonoritat. Entrem a l’ermita, veiem la imatge de Sant Joan, al fons en una espècie d’altar i desprès pugem a dalt de tot, on sortim a l’exterior i tenim una gran vista de Montblanc i de les muntanyes.
Comença a plovisquejar (poca cosa) i emprenem la tornada. Ens fixem en una pedra enclastada al terra, una espècie de roda de molí, naturalment rodona i amb un forat al mig.
La Cultura

Arribem sense novetat i sense mullar-nos. Contemplem les muralles que ressegueixen tota la vila. Anem a fer la visita a Santa Maria, ara restaurada i molt bonica. Una gran església, gran, sòbria i inacabada (en el sentit que queda clar que havia de ser més gran, però com ara passa, es devien acabar els diners). La façana, la gran volta de l’església, l’orgue, molt antic i amb molt bona sonoritat, un dels millors de Catalunya. El retaule de pedra a la banda dreta (mirant a l’altar), que és una de les peces importants de l’església. Pugem al terrat, amb una gran vista sobre Montblanc i els voltants. A continuació anem a Sant Miquel, una de les més antigues de la vila, on es van celebrar les Corts catalanes cap al 1300. A banda de la pròpia església és molt valuós el teixinat, la fusta policromada de colors vius i amb  motius geomètrics i d’animals, heràldica i algunes figures humanes, que ara també han recuperat i restaurat.
Per la tarda, abans de marxar passem per Sant Francesc, ara ja no és de culte, però segueix sent un temple molt bonic.

Fi de festes
Hem anat a dinar a la Fonda dels Àngels, una de les fondes més antigues i tradicionals de Montblanc. La pròpia fonda ja és interessant per la seva antiguitat, arcades i altres, però sobretot pel bon dinar que ens van donar.
Tot i ser dijous i tenir la taula reservada ens vam haver d’esperar uns minuts (estava ple, havíem canviat l’hora i ens vam presentar més tard), però va valer la pena. Fesols amb cansalada, arròs caldós, costelles, peus de porc, etc. Tot boníssim i a un preu més que raonable (uns 18 euros per cap). Molt recomanable.