Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 16 de març de 2012

Carretera de les Aigües


 Dia 8 de Febrer de 2012




   
 
 












Marata Vallès Oriental

Dia 9 de febrer de 2012





dijous, 15 de març de 2012

Montcau

Dia 13 de març de 2012


Distància recorreguda: 8,95 quilòmetres
Altitud mín: 803 metres, màx: 992 metres
Desnivell acum. pujant: 440 metres, baixant: 440 metres
Grau de dificultat: skill Moderat
Temps: 4 hores 33 minuts
Data: marzo 13, 2012
Finalitza al punt de partida (circular):
Coordenades: 1246





Itinerari

Avui tenim un guia de luxe, coneix el territori i ens porta cap a zones poc conegudes. Ens trobem a les 10 del matí al Coll d'Estenalles (870 m.), on hi ha un aparcament suficient per a tots els excursionistes del dia. Som 6 en total (més 2 gossos que campen pel seu compte) i sense més històries ens les emprenem cap al camí que ens portaria al Montcau, cosa que, seguint els consells assenyats del nostre guia decidim no pujar-hi doncs la vista que veurem donant el tomb al Montcau és prou interessant per deixar aquesta ascensió per una altra ocasió.

En canvi l'alternativa és suggerent i bonica. Deixem l'ascensió al puig pelat que és el Montcau i donem la volta per tota la seva base. La teoria, és que anirem planejant, cosa que es certa, però aviat ens adonem del nostre error. Planegem però anem pujant i baixant seguint un suposat camí que només coneix el nostre guia. La veritat és que els nostres col·legues d'excursió al parc han desaparegut. Molts d'ells deuen haver anat a Sant Llorenç del Munt.

Agafem d'entrada el camí que puja al Montcau, però de seguida ens desviem a l'esquerra i comencem a donar la volta al pic. El camí ben aviat desapareix, doncs sembla que no és massa concorregut i es va perdent. Trobem de forma immediata una roca a l'esquerra que ens porta fins un lloc on hi ha un forat que sembla fet a mida per fer de mirador. Al fons es veu Montserrat.

El relleu d'aquest massis és producte de les característiques del substrat geològic. Reposa sobre un sòcol de llicorelles, per sobre de les quals apareixen els característics conglomerats que s'originaren com els de Montserrat. Tot plegat ho fa d'una bellesa remarcable.

El camí que seguim (és una manera de dir-ho, perquè molt sovint es perd) passa per zones obertes o pel mig del bosc i matolls, complicat per caminar-hi còmodament.

La vegetació típica mediterrània, alzinars, garrigues, matolls de tot tipus amb alguna presència del faig. Ho trobem completament sec. La maleïda sequera que estem patint ens ho ha deixat una mica desballestat. Així i tot quedem força sorpresos de tot el que veiem.

Les roques reben noms, com els de la Coca, el Paller, la Màquina de tren, l'encavalcada, etc.

Hem seguit un semicercle veient les vistes dels espadats tan característics d'aquesta contrada. Fem una petita parada per reposar forces en un lloc on hi ha una pedra gravada amb uns versos de Joan Maragall "Jo no sé lo que teniu, que us estimi tant muntanyes".
A partir d'aquest punt seguir un tros el camí que porta a San Llorenç, però ben aviat el deixem per agafar un petit corriol a l'esquerra. Es endinsem en mig d'un bosc que no ens deixa veure res del que tenim al costat, fins que arribem a la Roca encavalcada. Una espècie de pont, dolmen o com es vulgui dir, enorme que s'aguanta en un equilibri que semblaria inestable. Ho fa encara més espectacular l'espadat que hi ha als nostres peus i que ens obliga a prendre precaucions per contemplar bé aquell paisatge.

D'aquest punt anem cap al Paller, una roca amb una vista esplèndida i desprès ja de retorn agafem una torrentera que, desprès d'alguns dubtes, ens porta cap al lloc de sortida. Són dos quarts de tres, hem estat caminant unes 4,5 hores, tot i que com ja veieu que només hem avançar uns 9 quilòmetres.

Fi de festes

Anem a dinar a un restaurant de Matadepera (La bolera) que, pel mòdic preu de 15,5 euros (a banda dels excessos i extres) ens donen un bon dinar. Tot regat amb aigua, vi de la casa i cava. Som prudents perquè hem de tornar cap a casa.