Dia 14 de gener de 2020
L’excursió
que ens hem proposat avui els deu caminants és un trajecte circular que,
començant al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia o bé del propi Castell
de Santa Florentina, ens porta fins a la Creu de Pedracastell. El cim del turó
de la muntanya del mateix nom (309 m. alçada). En total haurien de ser un 5,5
quilòmetres, però amb alguna drecera per on hem passat en resulten 4,5.
Deixem els
cotxes al costat del Castell de Santa Florentina i ens enfilem muntanya amunt.
Primer uns camins de canyissars, i després fins i tot perdem el camí perquè el
camí l’hem trobat tallat.
Arribem a
l’esplanada i allí hi ha una enorme creu que havia dissenyat Domènech i
Montaner l’any 1902, amb motiu de que el Papa Lleó XIII havia demanat que
aixequessin creus per commemorar el nou segle. Va caure en una ventada. Se’n va
construir una còpia que durant la guerra va ser derruïda. L’actual és de 1954,
molt gran, una mica estranya.
Des d’aquest
punt es contempla una vista del maresme que si els sol no ens vingués tant a
contrallum segur que trobaríem esplèndida.
Parada per
agafar forces, i continuem en un camí tot de baixada, fins arribar novament al
Castell.
Havíem
demanar visita prèviament i és el que toca ara,
El Castell
està dins un tancat ple d’arbres que pràcticament tapen la vista del castell.
Ens apropem i comencem la visita. Ens han facilitat unes guies explicatives
dels llocs que anem passant.
El Castell
de Santa Florentina,
Es un
castell que va passar per diverses vicissituds i per diverses mans. En els
Segle XVI el trobem que es propietat de Dimas Montaner.
El
1908 hi va passar alguna nit el Borbó Alfons XIII, segur per algun afer obscur,
que li va suposar al propietari el títol de compte de la Vall de Canet. El
castell fou ampliar i restaurat entre 1908-1910 per Domènech i Montaner, per
encàrrec de Ramon Montaner i Vila, el propietari de l’editorial Montaner. També
va construir la cripta on fou enterrada Florentina Malató i Surinyach, esposa
de Ramón Montaner.
El
castell o part del castell, perquè sembla que el van heretar dues famílies, va
ser adquirit per uns nous propietaris d’origen rus, que si més no van acabar
amb la venda d’objectes originals del castell i avui en dia queda en un estat
molt presentable, malgrat sí, l’absència d’alguns objectes que van anar venent
els seus propietaris. Com a singularitat expliquen que en aquest castell es va
filmar un capítol de Joc de Trons, i que en els seus salons es celebren algunes
bodes.
Per
dinar ens acostem a Arenys de Mar, on havíem encarregat taula al restaurant El
Mot. Un menú de 19,50 que està força bé.
