Dia 11.6.2009
Avui toca excursió. Era la tan desitjada (o publicitada) de Prats del Cadí, una excursió relativament curta i, segons els coneixedors, molt bonica. Un punt de partida per fer altres excursions una mica més importants.
Aquest era el panorama, fins que del
s designis van fer que els excursionistes anessin donant-se de baixa.
En vista del panorama, el nostre guia va proposar-nos canviar la ruta, i com havien quedat només 3 del total, l’excursió proposada va ser La Foradada, prop de Cantonigros.
Quedem doncs de trobar-nos el dia d’autos als quatre camins, per prosseguir només amb un sol cotxe.
Ara bé, una vegada ens vam trobar, nova proposta sobre la taula. Per l’hora que era vam acordar que potser una passejada tan curta no era el més adient i, sobre la marxa vam canviar novament la destinació. Ara si, segur, aniríem al Puigsacalm.
Agafem doncs la carretera que va des de Torelló a Olot. A mig camí es troba el Coll de Bracons, des d’on comença pròpiament l’excursió a peu.
El dia és esplèndid i per tant hem de tenir una bona caminada. A més, aquest any ha plogut a cor que vols, per la qual cosa el panorama és ben bonic i verd. La carretera que ens porta al coll, des que han obert aquesta obra d’enginyeria que és el túnel de Bracons, és molt tranqui-la, doncs pràcticament només hi passem els excursionistes i algú que té la seva masia i/o explotació agrària o d’animals (bàsicament vaques) en aquesta contrada.
El camí, fora del moment d’arrencada està ben senyalitzat i només hi ha un punt on cal anar en compte per no equivocar-se. Aquest punt és quan et trobes el camí barrat amb una corda i, pocs metres més endavant hi trobes un rètol que diu ... Fora d’això, s’ha de ser molt despitat per perdre l’orientació, tot i que sempre n’hi ha algun que es perd.
El camí segueix un bon tros per entre una fageda, on a més hi ha boix, ginebró, i algun altre arbre, però no pins. És ombrívol i agradable tot i que en realitat va pujant de mica en mica ja que sense ser cap cosa de l’altre món, el desnivell (entre el Coll de Bracons i el pic del Puigsacalm) és de prop de 400 metres.
Arribem a la font Tornadissa al cap d’una hora. El nostre pas és molt civilitat, fem 5 minuts de descans i continuem l’ascensió pels prats de sobre la font, que ens porten fins una valla de fusta (segurament per controlar el bestiar), i llavors continuem altra vegada per entre els arbres.
Només ens queda la darrera pujada, 10 minuts. Finalment arribem
al cim. Un lloc molt bonic, però tot i el bon dia que ens fa hi ha una mica de calitja que no ens deixa veure prou bé el panorama.
Com cada vegada que arribes al Puigsacalm et trobes uns bitxos (uns bitxos entre escarabats i mosques) que estan molestant lleugerament al personal. Què hi farem...
10 minuts de descans, vistes, fotos, i altra vegada cap avall, que el restaurant encara és una mica lluny.
El descens ens costa més o menys el mateix temps que la pujada, i arribem altra vegada als cotxes a les....
Horaris:
9.26 Coll de Bracons
10.02 Creuament Callada Sant Bertomeu
10.38 Font de la Tornadissa
11.20 Puigsacalm
13.23 Coll de Bracons
La restauració
Com arribem altra vegada al cotxe a les , ens sembla prudent telefonar al restaurant abans de presentar-s’hi, doncs estimem que fàcilment podem encara trigar ¾ d’hora. El restaurant ens diu que no patim, que ens esperen.
Baixem doncs fins a Manlleu i tornem a enfilar cap a Cantonigros, on hi ha el restaurant Ca l’Ignasi que havíem triat per recuperar forces. Hem fet una mica de marrada per no conèixer bé les carreteres, però també hem arribat.
El restaurant és molt acollidor i tot i haver arribat gairebé a les 4 no ens fan mala cara, ben al contrari. Segurament perquè el restaurant el porten una parella, el cuiner l’Ignasi i la seva muller.
Sigui com sigui ens entaulem amb bona disposició.
Menú de la casa: format per un tast (abundós) dels plats més reeixits del restaurant. El menú costa 35 euros, però hi afegim el vi i el cafè i una propina per intentar compensar el desordre del nostre horari i ens surt per 50.
Vi, el recomanat de la casa: vinyes aspres, molt bo. Un vi novell de l'Empordà que valia 15 euros l’ampolla.
Avui toca excursió. Era la tan desitjada (o publicitada) de Prats del Cadí, una excursió relativament curta i, segons els coneixedors, molt bonica. Un punt de partida per fer altres excursions una mica més importants.
Aquest era el panorama, fins que del
s designis van fer que els excursionistes anessin donant-se de baixa.En vista del panorama, el nostre guia va proposar-nos canviar la ruta, i com havien quedat només 3 del total, l’excursió proposada va ser La Foradada, prop de Cantonigros.
Quedem doncs de trobar-nos el dia d’autos als quatre camins, per prosseguir només amb un sol cotxe.
Ara bé, una vegada ens vam trobar, nova proposta sobre la taula. Per l’hora que era vam acordar que potser una passejada tan curta no era el més adient i, sobre la marxa vam canviar novament la destinació. Ara si, segur, aniríem al Puigsacalm.
Agafem doncs la carretera que va des de Torelló a Olot. A mig camí es troba el Coll de Bracons, des d’on comença pròpiament l’excursió a peu.
El dia és esplèndid i per tant hem de tenir una bona caminada. A més, aquest any ha plogut a cor que vols, per la qual cosa el panorama és ben bonic i verd. La carretera que ens porta al coll, des que han obert aquesta obra d’enginyeria que és el túnel de Bracons, és molt tranqui-la, doncs pràcticament només hi passem els excursionistes i algú que té la seva masia i/o explotació agrària o d’animals (bàsicament vaques) en aquesta contrada.
El camí, fora del moment d’arrencada està ben senyalitzat i només hi ha un punt on cal anar en compte per no equivocar-se. Aquest punt és quan et trobes el camí barrat amb una corda i, pocs metres més endavant hi trobes un rètol que diu ... Fora d’això, s’ha de ser molt despitat per perdre l’orientació, tot i que sempre n’hi ha algun que es perd.
El camí segueix un bon tros per entre una fageda, on a més hi ha boix, ginebró, i algun altre arbre, però no pins. És ombrívol i agradable tot i que en realitat va pujant de mica en mica ja que sense ser cap cosa de l’altre món, el desnivell (entre el Coll de Bracons i el pic del Puigsacalm) és de prop de 400 metres.
Arribem a la font Tornadissa al cap d’una hora. El nostre pas és molt civilitat, fem 5 minuts de descans i continuem l’ascensió pels prats de sobre la font, que ens porten fins una valla de fusta (segurament per controlar el bestiar), i llavors continuem altra vegada per entre els arbres.
Només ens queda la darrera pujada, 10 minuts. Finalment arribem
al cim. Un lloc molt bonic, però tot i el bon dia que ens fa hi ha una mica de calitja que no ens deixa veure prou bé el panorama.Com cada vegada que arribes al Puigsacalm et trobes uns bitxos (uns bitxos entre escarabats i mosques) que estan molestant lleugerament al personal. Què hi farem...
10 minuts de descans, vistes, fotos, i altra vegada cap avall, que el restaurant encara és una mica lluny.
El descens ens costa més o menys el mateix temps que la pujada, i arribem altra vegada als cotxes a les....
Horaris:
9.26 Coll de Bracons
10.02 Creuament Callada Sant Bertomeu
10.38 Font de la Tornadissa
11.20 Puigsacalm
13.23 Coll de Bracons
La restauració
Com arribem altra vegada al cotxe a les , ens sembla prudent telefonar al restaurant abans de presentar-s’hi, doncs estimem que fàcilment podem encara trigar ¾ d’hora. El restaurant ens diu que no patim, que ens esperen.
Baixem doncs fins a Manlleu i tornem a enfilar cap a Cantonigros, on hi ha el restaurant Ca l’Ignasi que havíem triat per recuperar forces. Hem fet una mica de marrada per no conèixer bé les carreteres, però també hem arribat.
El restaurant és molt acollidor i tot i haver arribat gairebé a les 4 no ens fan mala cara, ben al contrari. Segurament perquè el restaurant el porten una parella, el cuiner l’Ignasi i la seva muller.
Sigui com sigui ens entaulem amb bona disposició.
Menú de la casa: format per un tast (abundós) dels plats més reeixits del restaurant. El menú costa 35 euros, però hi afegim el vi i el cafè i una propina per intentar compensar el desordre del nostre horari i ens surt per 50.
Vi, el recomanat de la casa: vinyes aspres, molt bo. Un vi novell de l'Empordà que valia 15 euros l’ampolla.
