De Tavertet a Rupit

Dia 10 de febrer de 2011

Els excursionistes d’avui som sis. Hem quedat que ens trobaríem a les 10 del matí davant de l’església, per començar la caminada.

L’excursió presenta un problema tècnic, no de dificultat pròpiament, que en tot el trajecte deu haver-hi com a molt uns 400 metres de desnivell, sinó de coordinació o planificació. Si volem anar i tornar pel mateix camí, són cinc hores si escaig de caminar, per la qual cosa el nostre guia decideix (democràticament, amb consulta al poble), que ell i un altre excursionista, aniran amb un cotxe fins a Rupit, passant per la pista dels caminants i, desprès retrocediran fins al punt d’encontre.
Dit i fet. L’opció sembla prou convenient i tots ens hi apuntem.
Els uns, se’n van amb cotxe i desprès, des de Rupit, s’enfilen per un corriol entremig del bosc, que desprès s’eixampla seguint una ruta GR molt ben marcada. És una ascensió que dura una hora. Es passa entremig d’un bosc de faigs, roures i boix. En algun moment s’obre el bosc i travesses uns prats ben bonics. Finalment arribes al punt d’encontre quan es torna a trobar la pista forestal i comença el camí que planeja fins a Tavertet.
Els altres que surten des de Tavertet per la pista asfaltada que subsumeix l’antic camí GR i que ocasiona alguna disconformitat entre els excursionistes, tota vegada que la ruta asfaltada passa per punts més allunyats de les cingleres i perd espectacularitat. Així i tot la ruta resultant es prou espectacular i, quan com avui la boira ocupa les valls més profundes, les fotografies són molt boniques.

Quan ens retrobem els dos petits grups d’excursionistes, és el moment en que comença el descens cap a Rupit, deixant la pista forestal i agafant el GR que ens porta directament fins a Rupit.
Ja a baix el poble anem a travessar el riu per la palanca i enfilem a l’interior del poble. Un dia bonic i el poble, avui tranquil (no com els caps de setmana), resulta un passeig prou agradable.

Dinem a Rupit. Primer encarreguem una taula a la fonda recomanada per un indígena, però finalment no li fem cas i anem a un altre restaurant, perquè tenia més bona vista (com si quan mengem miressin el panorama). El restaurant escollit Hostal Estrella (dues estrelles). Bé, mengem a la carta i els preus són raonables. Bon vi del Montsant (dues ampolles) i ens posem a la feina. Del panorama mai més se’n va parlar.

Nota: si repiqueu sobre les imatges, aquestes es faran més grans i més visibles.