Itinerari:
seguir el camí de ronda des de Sant Antoni de Calonge fins a Platja d’Aro. Els cinc excursionistes ens trobem al final del Passeig Marítim de Sant Antoni de Calonge, davant del restaurant El Racó.
El dia és esplèndid, tal com estava previst en les previsions de met.cat. Un dia assolellat però també fresquet, just per caminar amb comoditat.
Emprenem el camí de ronda des de Torre Valentina en direcció a Platja d’Aro i anem seguint aquest camí que va vorejant cales, pins i construccions.
Ben aviat ens trobem amb la primera dificultat. El camí està desfet, en un tros, segurament pels cops de mar, no d’aquest any, sinó d’anys ja una mica llunyans. Ens lamentem que el responsable (Ajuntament o Generalitat o a qui correspongui) no en tinguin cura com caldria. Estem en un país on el turisme és important i deixem que es facin malbé algunes coses boniques que tenim (com aquest camí).
El camí, tot i ser fàcil, no fa més que pujar i baixar escales i, de tant en tant, et baixa fins alguna cala, avui desèrtica i encara més preciosa que altres dies d’estiu. Sol, aire net, aigües netes, tranquil·litat, soroll de mar, olor salobre, tot al nostre favor.
Si, però, el que dèiem. El camí primer desfet (que ens ha permès passar) i ara tallat. Una torre que sembla de les de vigilància i la seva reixa, ens priven el pas. Està en males condicions i fan bé de no deixar passar, però, fins quan?
En no haver-hi pas pel camí, baixem per les roques fins pràcticament a l’aigua i, donant una llarga volta, tornem a agafar el camí de ronda.
Quan ja gairebé arribem a Platja d’Aro, una altra esllavissada que ens ha semblat massa important com per jugar-nos el tipus i decidim girar cua i tornar cap al punt de partida.
En un pas no massa viu, però sense perdre el temps, hem caminat unes 3 hores (des de les 10.30 fins a les 13.30), entre anar i tornar.
El dia és esplèndid, tal com estava previst en les previsions de met.cat. Un dia assolellat però també fresquet, just per caminar amb comoditat.
Emprenem el camí de ronda des de Torre Valentina en direcció a Platja d’Aro i anem seguint aquest camí que va vorejant cales, pins i construccions.
Ben aviat ens trobem amb la primera dificultat. El camí està desfet, en un tros, segurament pels cops de mar, no d’aquest any, sinó d’anys ja una mica llunyans. Ens lamentem que el responsable (Ajuntament o Generalitat o a qui correspongui) no en tinguin cura com caldria. Estem en un país on el turisme és important i deixem que es facin malbé algunes coses boniques que tenim (com aquest camí).
El camí, tot i ser fàcil, no fa més que pujar i baixar escales i, de tant en tant, et baixa fins alguna cala, avui desèrtica i encara més preciosa que altres dies d’estiu. Sol, aire net, aigües netes, tranquil·litat, soroll de mar, olor salobre, tot al nostre favor.
Si, però, el que dèiem. El camí primer desfet (que ens ha permès passar) i ara tallat. Una torre que sembla de les de vigilància i la seva reixa, ens priven el pas. Està en males condicions i fan bé de no deixar passar, però, fins quan?
En no haver-hi pas pel camí, baixem per les roques fins pràcticament a l’aigua i, donant una llarga volta, tornem a agafar el camí de ronda.
Quan ja gairebé arribem a Platja d’Aro, una altra esllavissada que ens ha semblat massa important com per jugar-nos el tipus i decidim girar cua i tornar cap al punt de partida.
En un pas no massa viu, però sense perdre el temps, hem caminat unes 3 hores (des de les 10.30 fins a les 13.30), entre anar i tornar.
Reposar forces
Anem a dinar a la taverna marinera PEPA CANEJA, a Palamós, al final de tot i sobre el port (tel 972602394). Dinem molt bé i a bon preu (13 euros el cobert, amb postres i vi de la casa de l’Empordà). Avui l’amo no ens canta havaneres (que es veu és una activitat de caps de setmana o de l’estiu).
Tertúlia: Cuba, visions d’un turista.
Desprès de dinar donem un tomb fins al far, des d’on veiem entrar a port les barques de pesca i convidats pel nostre company que té una casa a Sant Antoni, anem a fer-la petar una estona. El tema ve rodat: Guinea, els canvis, els records familiars, documents d’abans de la independència. Molt entretingut i interessant.
Anem a dinar a la taverna marinera PEPA CANEJA, a Palamós, al final de tot i sobre el port (tel 972602394). Dinem molt bé i a bon preu (13 euros el cobert, amb postres i vi de la casa de l’Empordà). Avui l’amo no ens canta havaneres (que es veu és una activitat de caps de setmana o de l’estiu).
Tertúlia: Cuba, visions d’un turista.
Desprès de dinar donem un tomb fins al far, des d’on veiem entrar a port les barques de pesca i convidats pel nostre company que té una casa a Sant Antoni, anem a fer-la petar una estona. El tema ve rodat: Guinea, els canvis, els records familiars, documents d’abans de la independència. Molt entretingut i interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada