Altitud min: 367 metros, màx: 725 metros
Desnivell acum. pujant: 376 metres, baixant: 376 metres
Grau de dificultat:
ModeratTemps: 2 hores 54 minuts
Data: abril 12, 2012
Finaliza en el punt de sortida (circular): Sí
L’excursió
Avui som 9 excursionistes comptant amb el guia
que ens acompanya, no només fins a Sant Joan, sinó també desprès a les visites a
Santa Maria i a Sant Miquel.
Ens trobem a les 10 a la fàbrica de Rifacli
just a la sortida de l’autopista. El dia està una mica lleganyós, però cal fer
una mica de gana abans de dinar i emprenem la pujada cap a l’ermita de Sant
Joan.
El camí cap a Sant Joan comença darrera mateix
de la vila, més o menys cap a la Serra. Ben aviat trobem el rètol que ens diu
que a 2,6 km trobarem l’ermita. El primer tros segueix uns camps de conreu que
gràcies a las darreres pluges tornen a estar ufanosos. Arribem a la masia de
Gorrines i desprès ja deixem la pista forestal per endinsar-nos en un camí que
passa pel mig del bosc, primer de pins, desprès d’alzines.
Pel camí es troben trossos de sílex que,
aparentment havien sigut treballats pels antics (molt antics) pobladors d’aquelles
contrades. Tot i la sequera, les darreres pluges han espavilat les prímules, que
comencen a treure el cap, i les orquídies. També veiem el matabous i alguna
altra planta i arbust que no recordo els noms. Dels grans pedrots que es veuen
de tant en tant veiem com van canviant de color, a la part baixa més fosques i
a dalt més blanques.
La pujada ja és una mica més considerable,
però res que se’ns resisteixi. I en un interval de una hora i mitja arriben a
l’ermita. Ens expliquen que l’ermita rep l’assistència dels ermitans, uns
voluntaris que en tenen cura i pràcticament i pugen molts caps de setmana.
Naturalment ja que hi són aprofiten per fer un bon esmorzar (què menys).
S’entra per la part inferior a través d’unes
escales i realment el treball dels voluntaris es nota força. L’ermita està neta
i relativament restaurada. També s’aprofita l’estança per resguardar-se en cas
de mal temps i suposo que fins i tot per passar la nit per part d’alguns
excursionistes.
Just a abans d’entrar trobem una campana, construïda
amb un para-xocs de tren, amb bona sonoritat. Entrem a l’ermita, veiem la
imatge de Sant Joan, al fons en una espècie d’altar i desprès pugem a dalt de
tot, on sortim a l’exterior i tenim una gran vista de Montblanc i de les
muntanyes.
Comença a plovisquejar (poca cosa) i emprenem
la tornada. Ens fixem en una pedra enclastada al terra, una espècie de roda de
molí, naturalment rodona i amb un forat al mig.
La Cultura
Arribem sense novetat i sense mullar-nos. Contemplem
les muralles que ressegueixen tota la vila. Anem a fer la visita a Santa Maria,
ara restaurada i molt bonica. Una gran església, gran, sòbria i inacabada (en
el sentit que queda clar que havia de ser més gran, però com ara passa, es
devien acabar els diners). La façana, la gran volta de l’església, l’orgue,
molt antic i amb molt bona sonoritat, un dels millors de Catalunya. El retaule
de pedra a la banda dreta (mirant a l’altar), que és una de les peces
importants de l’església. Pugem al terrat, amb una gran vista sobre Montblanc i
els voltants. A continuació anem a Sant Miquel, una de les més antigues de la
vila, on es van celebrar les Corts catalanes cap al 1300. A banda de la pròpia
església és molt valuós el teixinat, la fusta policromada de colors vius i amb motius geomètrics i d’animals, heràldica i
algunes figures humanes, que ara també han recuperat i restaurat.
Per la tarda, abans de marxar passem per Sant
Francesc, ara ja no és de culte, però segueix sent un temple molt bonic.
Fi de festes
Hem anat a dinar a la Fonda dels Àngels, una
de les fondes més antigues i tradicionals de Montblanc. La pròpia fonda ja és
interessant per la seva antiguitat, arcades i altres, però sobretot pel bon
dinar que ens van donar.
Tot i ser dijous i tenir la taula reservada
ens vam haver d’esperar uns minuts (estava ple, havíem canviat l’hora i ens vam
presentar més tard), però va valer la pena. Fesols amb cansalada, arròs caldós,
costelles, peus de porc, etc. Tot boníssim i a un preu més que raonable (uns 18
euros per cap). Molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada