Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 14 de febrer del 2013

Montserrat - Ermites


Dia 14 de febrer de 2013



Finalitza al punt de partida (circular):
 
Altitud mín:966 m

 
Dificultat tècnica: skill Fàcil

Temps: 2 hores 20 minuts

Coordenades 400

Data de pujada 14 / febrer / 2013

Data de realització febrer 2013

 

 

 

 
 

 
Montserrat – Ermites
 
Avui anem cap a Montserrat. Ens aconduirà un guia d’excepció, que coneix molt bé l’entorn. El dia es presenta molt bo, no fa fred i és un dia clar (només uns pocs núvols o una mica de boira per fer bonic a les fotografies). Avui farem la ruta de les Ermites, banda esquerra.
El grup d’excursionistes és de 10, i a l’hora de dinar, se n’afegeix un altre.
Pugem amb el cremallera (pujar i baixar 15 euros per càpita -som jubilats- . Agafem el cremallera de les 10 i quan arribem al Monestir seguir amb el funicular a Sant Joan.
Des de Sant Joan, agafem un camí a l’esquerra (mirant a la muntanya o a la dreta sortint del funicular). Un camí ample que puja a poc a poc. Anem contemplant les restes de les ermites, tan abundants en un altre temps, fins que arribem a un camí de cabres que puja muntanya amunt. Arribem al Pla de la Magdalena on es pot contemplar una magnífica vista de la muntanya i del pla. El nostre guia ens diu que si els dia fos clar veuríem Mallorca. Ens ho creiem, quin remei! Però avui hi ha núvols sobre el mar i no veiem res.
Passem davant de les ermites de Sant Miquel, una mica més lluny de de Sant Joan (l’única que es manté en peu), Sant Onofre i Sant Jaume.
Així com en el cas dels catalans tots els mals venen d’Almansa, en el cas de les ermites tots els mals venen de la guerra del francès.
El nostre guia ens va informant de la importància de les ermites a la muntanya de Montserrat. Ja en el Segle IX existien abans que els monjos. Ho sabem perquè Guifre el Pelós donà a l’abadia de Santa Maria de Ripoll q1uatre ermites de Montserrat.
La vida ermitana era florent en aquella època, una forma de viure d’alguns homes que necessitaven la solitud i l’oració.
Quan Benet XIII erigí el monestir de Santa Maria de Montserrat, les ermites passaren sota la seva jurisdicció. Les vocacions per a ermitans venien de tota Espanya i era l’abat qui els donava llicència als sol·licitants.
En el Segle XIX les francesos derruïren gairebé totes les ermites i ja mai més van ser reconstruïdes. Quan el 1844 es restaurà el Monestir no es restauraren les ermites, ben segur per manca de mitjans. Des de llavors, han quedat més o menys derruïdes.