Montserrat
– Ermites
Avui anem cap a
Montserrat. Ens aconduirà un guia d’excepció, que coneix molt bé l’entorn. El
dia es presenta molt bo, no fa fred i és un dia clar (només uns pocs núvols o
una mica de boira per fer bonic a les fotografies). Avui farem la ruta de les
Ermites, banda esquerra.
El grup d’excursionistes
és de 10, i a l’hora de dinar, se n’afegeix un altre.
Pugem amb el
cremallera (pujar i baixar 15 euros per càpita -som jubilats- . Agafem el
cremallera de les 10 i quan arribem al Monestir seguir amb el funicular a Sant
Joan.
Des de Sant Joan,
agafem un camí a l’esquerra (mirant a la muntanya o a la dreta sortint del
funicular). Un camí ample que puja a poc a poc. Anem contemplant les restes de
les ermites, tan abundants en un altre temps, fins que arribem a un camí de
cabres que puja muntanya amunt. Arribem al Pla de la Magdalena on es pot contemplar
una magnífica vista de la muntanya i del pla. El nostre guia ens diu que si els
dia fos clar veuríem Mallorca. Ens ho creiem, quin remei! Però avui hi ha
núvols sobre el mar i no veiem res.
Passem davant de les
ermites de Sant Miquel, una mica més lluny de de Sant Joan (l’única que es
manté en peu), Sant Onofre i Sant Jaume.
Així com en el cas
dels catalans tots els mals venen d’Almansa, en el cas de les ermites tots els
mals venen de la guerra del francès.
El nostre guia ens va
informant de la importància de les ermites a la muntanya de Montserrat. Ja en
el Segle IX existien abans que els monjos. Ho sabem perquè Guifre el Pelós donà
a l’abadia de Santa Maria de Ripoll q1uatre ermites de Montserrat.
La vida ermitana era
florent en aquella època, una forma de viure d’alguns homes que necessitaven la
solitud i l’oració.
Quan Benet XIII erigí
el monestir de Santa Maria de Montserrat, les ermites passaren sota la seva
jurisdicció. Les vocacions per a ermitans venien de tota Espanya i era l’abat
qui els donava llicència als sol·licitants.
En el Segle XIX les
francesos derruïren gairebé totes les ermites i ja mai més van ser reconstruïdes.
Quan el 1844 es restaurà el Monestir no es restauraren les ermites, ben segur
per manca de mitjans. Des de llavors, han quedat més o menys derruïdes.
Fàcil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada