Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 6 de març de 2018

Pont del Diable, masos del voltant i Vil·la de Centcelles


Dia 6 de març de 2018



Avui som vuit excursionistes. Comença el dia ventós, continua esplèndid i acaba amb un xàfec que dura poc temps mentre estem dinant, i novament sol.
Fem una ruta circular que comença en el Parc del Pont del Diable. Caminem 6,75 quilòmetres, en un temps -en moviment- de 2 hores, que amb aturades, un total de 3 hores.
El parc romàntic, dissenyat per l’enginyer Rafael Puig i Valls a finals del segle XIX i començaments del XX, del que encara en queda bona part. T’adones que estàs en un panorama mediterrani, la vegetació, el mar no gaire lluny, la ciutat, les restes i finalment l’aqüeducte.
Visitem el parc del Pont del Diable que alguns només havíem vist de lluny, des de la zona de descans de l’autopista. Pugem a dalt de l’aqüeducte i descobrim el seu autèntic nom d’aqüeducte de les Ferreres, i anem d’un costat a l’altre per reg de l’aigua. Vist de prop és fantàstic.
Continuem per un dels molts camins que hi ha en aquesta zona que compren des del Francolí fins el Gaià, una zona plena de masos avui pràcticament tots mig enrunats.
Ens desplacem a Constantí i fem la visita a la Vil·la romana de Centcelles. Molt interesant, una visita curta que consta de la visió d’un un vídeo, de pocs minuts de durada i desprès ens entretenim en les dues sales principals i en els mosaics i pintures del sostre que es conserven en forma fragmentada. El vídeo parla de l’emperador Constantí, i del seu fill, fins i tot sembla que aventuren que haurien pogut ocupar aquesta vila en alguna ocasió o també que sigui el mausoleu d’aquest emperador. La informació històrica està encara per estudiar, però promet. Els primers assentaments d’aquesta vil·la daten del segle I aC.
Acabem dinant al restaurant Mas Folch, que està en el quilòmetre 5 de la carretera de Reus a Constantí. És l’època de calçots i demanem una calçotada, cosa que no s’adiu gaire amb el restaurant, que està molt ben posat. Un lloc agradable on hem dinat prou bé.