Saldes - senda la Palomera
Dia 20 novembre 2019
Avui som 9
caminants i a l’hora de dinar hem augmentat la colla, doncs se’ns ha unit un
altre company.
Tot just acabem
d'arribar al lloc de trobada se’ns presenta algun problema degut a la neu
glaçada. Un cotxe queda mig encallat, li patinen les rodes, però cap problema,
empentem, retrocedim i el deixem ben aparcat pensant que quan tornem el sol
haurà fos el gel de la carretera. Estem a 1.500 m d'altitud i les darreres
nevades de dos dies enrere han deixat els 3 o 4 cm no uniformes arreu i que
continuen sobretot a la part obaga. A la carretera, just al punt de trobada, la
neu ha fet unes petites plaques de gel i... algun moment d’emoció, finalment
però, podem aparcar tots.
Encara però
amb la mosca darrera l'orella i molt expectants... enllà del silenci del
lloc el nostre era ben descriptiu... haurem d’avisar els bombers?
La caminada es presumeix fàcil, unes 3 hores de durada i un desnivell de 200 metres. La realitat, la neu, el fred i els mateixos camins -algunes vegades de cabres- són adequats i la bellesa de tot el que contemples també ajuda a agafar forces, però arribes al restaurant amb ganes de seure i xerrar una estona.
La caminada es presumeix fàcil, unes 3 hores de durada i un desnivell de 200 metres. La realitat, la neu, el fred i els mateixos camins -algunes vegades de cabres- són adequats i la bellesa de tot el que contemples també ajuda a agafar forces, però arribes al restaurant amb ganes de seure i xerrar una estona.
Fa força
fred, estem sota cero, comencem a caminar. La sorpresa però ha començat seguint
el camí. La llum i el color resulten emfatitzats i poc a poc el fred inicial i
sobretot la sensació ja no és tant com presumíem (estàvem a -1 grau per arribar
als 4 graus a quarts de dues), caminant i sobretot sense vent és fins i tot
agradable.
Paisatge
darrera paisatge, cada cop l'estampa va millorant i, per moments, sembla que
trepitgem indrets molt més remots i feréstecs. I es que la sensació de no
haver-hi ningú enlloc, per les escasses i gens recents trepitjades a la neu, li
donen un interès superior. En bona part és degut a que la neu
desdibuixa els camins i sort dels nostres guies i el wikiloc corresponent que
podem fer la nostra ruta sense problemes. La realitat, ens ha regalat un gran
dia. D'una forma o altre, tots comentem la gran satisfacció que vivim.
Els
organitzadors van tenir una bona pensada, que afegint-hi la sort d’un dia solejat,
la neu i sense gens de vent, ens ha permès gaudir d'allò més. Podem dir que hem
estat de sort i ben aconsellats.
Ens
trobem per dinar a Vallcebre, un entorn que prometem visitar algun dia. El
restaurant La Rectoria és elm lloc escollit, només hi ha un menú però amb
diferents plats. Hem quedat ben satisfets, bon menjar i bon preu (12€) ben
recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada