Malgrat ens faltessin dos puntals, que estan de viatge per les antípodes, seguim amb la nostra consuetudinària sortida mensual.
Aquesta vegada amb una directora d
’excursions competent i coneixedora del territori, ens hem passejat per les estribacions de les muntanyes del maresme i de la zona nomenada “Parc de la serralada litoral”.
Ens trobem set caminants a les nou del matí a les afores d’Argentona, per emprendre una suau caminada cap dalt el Coll de Parpers. Aquest coll de 310 metres d’alçada que separa el Maresme del Vallès Oriental, ha estat de sempre la cruïlla de camins entre Mataró i Granollers. Si bé ara hi ha una autopista (de pagament, naturalment), en tot el segle passat func
ionà la carretera C 1415, que uní des de 1891 les dos comarques. Però nosaltres no estem per carreteres i hi anirem per la Via Romana, abans, però, admirem una magnifica masia, que va ser decorada per en Josep M. Sert. Ara hi fan casaments. En diuen Bell Recó.
Fins al esmentat any 1891, la via romana unia les poblacions de Iluro (Mataró) i Granularia (Granollers), i ha estat ben alliçonador pujar per aquest camí mil·lenari tot comprovant tant l’esforç que devia suposar la seva construcció com les dificultats de comunicació existents durant centenars i fins a milers d’anys. Hem pogut contemplar malgrat el seu deteriorament, la construcció romana dels murs que protegien el camí i les explicacions respecte de pagesos i pe
scadors que l’utilitzaven per el comerç entre les dos comarques i fins i tot bandolers que senyorejaven per aquells voltants.
Arribats a dalt el Coll, contemplem un gran monument, erigit en recordança de la molta gent del maresme que allà van ser afusellats en la guerra incivil de trista memòria, i que amb la democràcia va ser rebatejat en honor de tots els morts tant d’una banda com de l’altra.
Seguidament continuem per un agradable camí de baixada que tot passant entre boscos ens deixa al peu de la dita riera de Riudemeia, riera que per la seva llera seguim tot contemplant un boscos ben frondosos fins que arribem a Can Riudemeia. Allà contemplem un monumental pi i intentem visitar la a
ntiga casa o masia que ens diuen està datada de principis del segle XI, si bé no es pot veure, i a més constatem des de fora que està força deteriorada. Un dels avantpassats d' aquesta nissaga va ser el primer en trepitjar les platjes de Mallorca, quan Jaume I va conquerir-la el 1229.
Seguidament, i en total desprès de dos hores de camí, arribem als cotxes, i continuem cap a Argentona per a visitar la joia arquitectònica d’aquesta població. Es tracta de la casa Garí construïda per en Puig i Cadafalch a les darreries dels segle XIX. Està molt ben restaurada i fa goig de veure. És realment impressionant aquesta joia del modernisme, està molt ben restaurada amb l’inconvenient que no es pot visitar i ens hem d’acontentar tot veient-la des de fora resseguint els murs d’un immens i meravellós jardí.
Finalment, poc abans de dinar visitem les instal·lacions de floricultura d’una moderna explotació floral del Maresme, on la guia ens explica tot el procés de cultiu i posta en comercialització dels lil·liums, tot quedant sorpresos dels amplis hivernacles molts d’ells en plena producció.
Acaba la jornada amb el dinar en el restaurant Ferran’s de Cabrera prop de Vilassar amb un menú arregladet que ens permet una bona xerrada culminada amb els cafès i una grapa digestiva. En el transcurs del dinar entre les moltes coses que hom parla es recomana un llibre que sota el títol “Abans que el temps ho esborri” ha publicat edicions la Magrana i que val la pena de llegir, però que degut als efluvis digestius no va ser possible recordar el nom de l’autor.
Aquesta vegada amb una directora d
’excursions competent i coneixedora del territori, ens hem passejat per les estribacions de les muntanyes del maresme i de la zona nomenada “Parc de la serralada litoral”.Ens trobem set caminants a les nou del matí a les afores d’Argentona, per emprendre una suau caminada cap dalt el Coll de Parpers. Aquest coll de 310 metres d’alçada que separa el Maresme del Vallès Oriental, ha estat de sempre la cruïlla de camins entre Mataró i Granollers. Si bé ara hi ha una autopista (de pagament, naturalment), en tot el segle passat func
ionà la carretera C 1415, que uní des de 1891 les dos comarques. Però nosaltres no estem per carreteres i hi anirem per la Via Romana, abans, però, admirem una magnifica masia, que va ser decorada per en Josep M. Sert. Ara hi fan casaments. En diuen Bell Recó.Fins al esmentat any 1891, la via romana unia les poblacions de Iluro (Mataró) i Granularia (Granollers), i ha estat ben alliçonador pujar per aquest camí mil·lenari tot comprovant tant l’esforç que devia suposar la seva construcció com les dificultats de comunicació existents durant centenars i fins a milers d’anys. Hem pogut contemplar malgrat el seu deteriorament, la construcció romana dels murs que protegien el camí i les explicacions respecte de pagesos i pe
scadors que l’utilitzaven per el comerç entre les dos comarques i fins i tot bandolers que senyorejaven per aquells voltants.Arribats a dalt el Coll, contemplem un gran monument, erigit en recordança de la molta gent del maresme que allà van ser afusellats en la guerra incivil de trista memòria, i que amb la democràcia va ser rebatejat en honor de tots els morts tant d’una banda com de l’altra.
Seguidament continuem per un agradable camí de baixada que tot passant entre boscos ens deixa al peu de la dita riera de Riudemeia, riera que per la seva llera seguim tot contemplant un boscos ben frondosos fins que arribem a Can Riudemeia. Allà contemplem un monumental pi i intentem visitar la a
ntiga casa o masia que ens diuen està datada de principis del segle XI, si bé no es pot veure, i a més constatem des de fora que està força deteriorada. Un dels avantpassats d' aquesta nissaga va ser el primer en trepitjar les platjes de Mallorca, quan Jaume I va conquerir-la el 1229.Seguidament, i en total desprès de dos hores de camí, arribem als cotxes, i continuem cap a Argentona per a visitar la joia arquitectònica d’aquesta població. Es tracta de la casa Garí construïda per en Puig i Cadafalch a les darreries dels segle XIX. Està molt ben restaurada i fa goig de veure. És realment impressionant aquesta joia del modernisme, està molt ben restaurada amb l’inconvenient que no es pot visitar i ens hem d’acontentar tot veient-la des de fora resseguint els murs d’un immens i meravellós jardí.
Finalment, poc abans de dinar visitem les instal·lacions de floricultura d’una moderna explotació floral del Maresme, on la guia ens explica tot el procés de cultiu i posta en comercialització dels lil·liums, tot quedant sorpresos dels amplis hivernacles molts d’ells en plena producció.
Acaba la jornada amb el dinar en el restaurant Ferran’s de Cabrera prop de Vilassar amb un menú arregladet que ens permet una bona xerrada culminada amb els cafès i una grapa digestiva. En el transcurs del dinar entre les moltes coses que hom parla es recomana un llibre que sota el títol “Abans que el temps ho esborri” ha publicat edicions la Magrana i que val la pena de llegir, però que degut als efluvis digestius no va ser possible recordar el nom de l’autor.
Més informació a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada