Monestir de Sant Pere de Casserres

Dia 4 desembre 2008

Ens varem trobar a les 10 del matí al Parador de Sau. Després de fer obrir el bar ens varen preparar uns cafès i tallats i un cop ja amb forces varem començar l' excursió des de el mateix Parador. Aquest cop es va integrar al grup un nou excursionista i en total varem ser sis.
És una excursió amb algunes petites pujades i baixades però sense grans desnivells. El parador està a 540 m. d’alçada, mentre que el Monestir està a 450 m. Varem caminar aproximadament una hora i mitja per anar i potser una mica menys per tornar. Varem passar per l’antic camí dels monjos, que és un camí de ferradura, amb vistes al pantà i amb algun tros ombrívol i humit. Un cop al Monestir varem tenir temps per visitar-lo i mirar un audiovisual que projecten. Les vistes des del Monestir són magnífiques. El Monestir està situat a la carena de Casserres que en aquest lloc forma una petita península rodejada per un espectacular meandre del riu Ter. El Monestir que ara es troba molt ben restaurat és el monument romànic més important de les Guilleries, va ser construït al segle XI, i es l' únic monestir de l' ordre benedictina a la comarca d' Osona.

Una mica d’història
Ja en el 898 està documentada l’existència d’un Castrum Serrae que complia una funció estratègica i defensiva en aquest territori. En el seu interior hi havia una petita església consagrada a Sant Pere.
El domini era dels Comptes de Barcelona tot i que els feudataris eren els vescomtes d’Osona i Cardona. L’any 1006 van traspassar els drets als abats i al prior del cenobi. El castell fou totalment derruït en la guerra civil catalana del 1463, mentre que el monestir havia sigut començat a edificar en l’any 1005, quan la vescomtessa Ermetruit va demanar la cessió del domini de Casserres.
Al voltant d’aquest monestir s’explica una història propera a una llegenda urbana. Fa molt temps va néixer un fill en una família molt rica i poderosa que, als tres dies de néixer ja parlava com un adult. Els va dir als seus pares que moriria molt aviat i que quan moris l’havien de carregar en una burra cega i que ella sola el duria fins al lloc on s’hauria de construir un monestir... és més llarg, però finalment va anar a parar al lloc on ara està construït el Monestir. Els frares havien conservat el cadàver del nen sant, fins que fa uns 30 anys el van robar. Per secret de confessió es va poder recuperar tot i que la seva conservació actual, segurament derivat de les penalitat dels robament, està en un estat lamentable.
Casserres és l’única casa benedictina d’Osona amb vida monàstica durant molts segles i la que ha deixat un més important llegat històric i monumental. També va passar d’abadia a prioral, però la seva unió al monestir borgonyó de Cluny li va assegurar més de tres segles de notable vida religiosa. Com molts altres monestirs tingué un parell llarg de segles de decadència, però en compte de ressorgiment tardà el 1573 fou unit com a simple granja, lloc d’explotació o font d’ingressos als jesuïtes del col·legi de Betlem de Barcelona. Ells van mantenir-hi encara el culte fins a la seva expulsió per Carles III el 1767.
Posteriorment va passar per diverses mans i propietaris, circumstància que van afavorir la seva degradació.
El 1931 el Monestir fou declarat Monument Històric i Artístic Nacional, però les malvestats de la guerra civil no van ajudar gens a una restauració, fins que en el 1960 la difusió de l’obra d’Eduard Junyent la Catalunya romànica va fer possible que es prenguessin en serio la restauració empresa pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat els any 1994-98.

Pel que fa a l’església és una de les més importants (romànica) de Catalunya per la seva dimensió i singularitat; és més ampla que llarga. El refectori, la cuina, el claustre,... tot molt interessant.

Ens va cridar més l’atenció el fet que quan s’entra al monestir hi ha una placa amb el nom d’En Joan M. Pujals. Primer algú va pensar que devia estar enterrat allà, però després vaim veure que no, que només era per deixar constància de que s’havien iniciat les obres de restauració quan ell era Conseller de Cultura (com veieu al pobre, algú ja l’havia enterrat). Després a dintre l’església hi ha una altra placa del dia de la inauguració de la restauració amb les noms de l’expresident Pujol, el del President del Parlament de Catalunya i el de tots els bisbes assistents a l’acte, en la que fan servir una paraula, que no recordo, per fer referència a aquest acte.

Fi de festes
Un cop acabada l' excursió varem anar a dinar a Ca La Manyana que es un hostal restaurant situat a Sant Julia de Vilatorta on varem dinar molt bé i varem tenir una bona sobretaula amb una interessant tertúlia. Per tant, queda pendent una excursió que ens permeti anar a dinar al restaurant Fussimanya de Tavèrnoles, del que ens han parlat molt sovint però que encara no hem tastat la seva cuina.