L’excursió
El temps ens l’havien anunciat una mica complicat, per la qual cosa, l’excursió prevista a Collada Mantet i Pic de la Dona va ser posposada per la direcció tècnica i substituïda per una que pràcticament va ser un passeig per a jubilats.
Vam retardar la sortida i vam de
cidir trobar-nos a les 10.30 del matí a l’Esquirol o el que és el mateix, Santa Maria del Corcó.Potser pel fet que l’excursió prevista era més llarga, o potser pel mal temps previst, finalment vam quedar només sis excursionistes.
Arribem a Santa Maria de Corcó a les 10.50 per agafar el camí cap a La Foradada.
El temps, contràriament a l’enunciat, és solejat i lluminós; no sé com deu estar per les serralades de Núria i Vallter.
Una pista forestal ben fàcil q
ue ens porta planejant fins a un punt en que hem de baixar per trobar la riera que va formar la roca foradada. ^Per baixar a la Roca Foradada, hi ha, en la mateixa pista forestal, un rètol que ho indica.La baixada a la riera és un caminet estret però curt i sense problemes, fins i tot en algun lloc hi ha baranes.
Arribem a un lloc ombriu que en ple estiu deu ser ben agradable fins i tot per banyar-se. És la riera de les Gorgues, que travessa tot el terme, doncs neix a sola el pla d’Aiats i va a parar al pantà de Sau, a l’Alçada del Salt del Cabrit. Conforma un engorjat molt espectacular amb nombrosos salts d’aigua i restes de molts molins fariners. Destaca, la Foradada entre l’Esquirol i Cantonigrós, `per més qu
e qualsevol racó d’aquesta riera és recomanable.Ara ens trobem en que baixa poca aigua i el salt de la Foradada i el mateix gorg que forma no són massa espectaculars. El que si és ben interessant és el conjunt, unes altes roques al voltant d’aquest gorg i salt d’aigua i, naturalment la roca foradada per l’acció de l’aigua.
Fem unes fotos per immortalitzar el moment i agafem el camí de tornada, doncs finalment pensem en que cal anar a dinar a l’Esquirol, on hi ha restaurant que sembla es menja prou bé.
Entre anar i tornar, dues hores, aproximadament.
Fi de festes
Arribem a Ca’l Ignasi, un lloc prou recomanable (carrer Major, 4 Cantonigrós, 93.852.51.24). El cuiner l’Ignasi, prou competent i amb prestigi, i la seva dona al menjador. Un ambient confortable i una atenció i menges prou interessant.
Com ens havien fet propaganda dels bolets, demanem per si tinguessin ous de reig (ous regis) i, oh! sí, en tenen. Ens porten un cistellet i demanem provar-los (amb moderació, doncs sembla que són cars).
El pica a pica, amb els ous de reig inclosos, i un segon plat per cadascú. Molt bé, molt bo i no massa car.
Hi tornarem (al restaurant, a la Foradada, no cal)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada