Saldes i Serra d'Ensija

Dia 19 de novembre de 2009

Avui som 8 excursionistes, comptant-hi el nostre guia. Ens hem reunit a les 10 en el quilòmetre 11,7 abans d’arribar a Saldes. Ens desviem per anar a deixar dos dels cotxes en el restaurant Pedraforca on, quan acabem l’excursió anirem a dinar (és qüestió d’estalviar gasolina).Continuem una mica més per la carretera del restaurant amunt, fins a poca distància deixem definitivament els cotxes i comencem a caminar.L’excursió del dia d’avuiL’inici de l’excursió comença en una carretera abans d’arribar al poble de Saldes. Una carretera que porta fins a l’Hostal Pedraforca, on deixem un parell de cotxes i continuem uns pocs quilòmetres seguint la carretera, fins que trobem l’encreuament d’una pista forestal que ens durà per la serra d’Ensija. Un desnivell no massa pronunciat que ens va enfilant i ens permet contemplar uns paisatges magnífics, tant de la pròpia serra d’Ensija com del massís del Pedraforca, que a tothora tenim davant a l’altra banda de la muntanya. A cada moment ens sembla que la vista és diferent de la que havíem vist pocs metres abans, per la qual cosa ens aturem per fer una nova foto. Desprès comprovarem que pràcticament són idèntiques. Anem pujant per una pista forestal en mig dels boscos de pins relativament joves que han crescut sobre unes terres en altre temps de cultiu, barrejats amb boixos força grans.Podem veure, en mig del bosc, prats i marges que donen notícia de que en un altre època tota aquesta contrada havia estat conreada. També veiem alguna resta de corrals, pletes i fins i tot alguna casa.Quan arribem al cim de la serra hi ha un pla (on arriba també una carretera asfaltada) i, a poca distància, el poble medieval ara en ruïnes.Ens aturem cinc minuts al poblat medieval i emprenem la tornada, però ara seguint un camí diferent. Baixarem pels graus. Una zona rocosa que és força espectacular.Travessem el riu salat, i una sèrie de ponts que passen per damunt dels rierols i que ha estat construït pel departament de medi ambient. El camí està molt ben senyalitzat i hi ha una sèrie de cartells que van explicant històries de la comarca.L’entorn en el que ens hem mogut durant tot el recorregut de la sortida, correspon a la zona mitjana de l’obaga de la serra d’Ensija (falda nord), entre els 1200 i 1600 metres, que a través dels anys a sofert una sèrie de canvis considerables degut als aprofitaments que els recursos naturals han anat experimentat d’acord amb les necessitats de la població que ha habitat a la zona Es té coneixement des d’antic i fins al segle XVI, que el recurs principal de la serra d’Ensija era la ramaderia ovina i el negoci de la llana, posteriorment i fins a principi del segle XX l’aprofitament de la terra per cultiu fins els 1600 metres d’altitud va ser prou notable degut a el increment de la demografia a les zones rurals, si bé la davallada demogràfica de les zones de muntanya va ocasionar des de fa uns cent anys un abandó dels cultius i una rapida invasió del bosc, i això va portar un nou aprofitament, el de la fusta per nodrir la gran demanda que requerien les mines de carbó de l’alt BerguedàDes dels anys trenta del segle XX, l’aprofitament del bosc ha anat paral·lel a l’explotació minera, que en el cas de Saldes va començar més tard que la resta de la comarca. En la Serra d’Ensija s’ha vist afectada aquesta explotació minera en diferents indrets, si bé en l’entorn en que ens hem mogut, no existeix cap accés directe a explotacions sota terra, ni a cel obert.Aquests darrers anys, han tancat totes les explotacions de mineria i la demanda de fusta ha sofert un retrocés considerable, i tal com hem pogut comprovar la nova explotació dels recursos naturals, estan sent els de tipus recreatius, turístics i d’esbarjo.


Visita al poblat medieval de Palomera

Aquest indret és conegut per la gent del País, com el Roc de Palomera, doncs és una penya-segat completament voltat per un barranc i per tan l’únic accés possible, és fent una grimpada per un corriol que mena a la part alta de l’esmentat roc, té una llargada d’uns 200 metres i una amplada màxima de 70 metres.Consta informació documentada del poblat, des del segle XII, fins al principi del segle XVI, en que va quedar totalment deshabitat En el moment de més concurrència hi habitaven 20 famílies, i per les diferents informa

cions que ens han arribat, sabem que era una possessió dels feudals de Bagà, la coneguda nissag

a dels Galceràn de Pinós.Només s’ha portat a terme una campanya d’excavacions, i per tan cal creure que són unes restes arqueològiques molt poc estudiades, malgrat ser un tipus únic de poblat ramader i situat a un altitud considerable, a fi d’aprofitar al màxim tan les pastures d’estiu de la part alta de la Serra d’Ensija, com els prats de la part més baixa de la muntanya.

Horaris
10.30 comencem a caminar
12.30 arribem a la Pleta de la Vila
12.45 visitem el poblat medieval de La Palomera
14.25 arribem al punt de sortida


Fi de festes

Ens quedem a dinar a l’Hostal Pedraforca. És l’hora de rebobinar la pel·lícula del dia. Tots hem quedat ben satisfets i al restaurant ens alimenten més que correctament. A l’hora dels “digestifs” la conversa s’eixampla. No falten temes. Des dels fets d’actualitat, fins a consideracions sobre el territori.Ha estat una

sort disposar d’un guia expert que coneixia molt bé la contrada i intentem (i aconseguim) convèncer-lo per veure si més endavant ens acompanya una altra vegada.