Dia 18 d’octubre de 2007
Ruta:
Per carretera es tracta d’anar a Ripoll, Camprodon i Setcases. Des de Setcases hi ha nou qm fins a Vallter, encara que sembla un trajecte més llarg. Aparquem a l’últim revolt, al punt a on hi ha un rètol que marca l’inici
del camí cap al Refugi d’Ulldeter. Ens trobem més o menys a les 10 i comencem a caminar 20 minuts desprès. Hem tingut un primer entrebanc: el refugi on havíem de dinar està tancat (desprès veurem que això va ser una feliç coincidència, doncs la manduca va millorar amb el canvi).
L’excursió consisteix en des de l’estació de Vallter (2000) pujar al refugi d’Ulldeter (2.200 m.) i desprès arribar-nos fins al Coll de la Marrana (2.515). Ei! són 515 metres d'alçada...
Avui hem arreplegat 7 excursionistes (no està mal). Hi ha un camí GR-11 força ben assenyalat amb les marques blanques i vermelles que puja per la vall seguint el curs del Ter (un rierol encara petitó i miserable però prou bonic). El camí passa per mig del bosc de pins i fins ni tot hem de travessar un pont de troncs (aventura, risc,...). Al cap d’uns 30 minuts de pujada a
rribem al refugi d’Ulldeter, que com ja ens havien avisat a Vallter està tancat. Els documentalistes de l’excursió ens informen que aquest refugi (el que hi havia abans) va ser el primer refugi de tota la península ibèrica (data del 1909), tenia formes noucentistes i era un símbol d’admiració per a tots els muntanyencs i amants de l’arquitectura.
Per altra banda aquest sembla ser el punt de naixença del riu Ter.
Recuperem forces i continuem per camí assenyalat, de moment bastant fàcil i sense massa pendent, fins i tot segueix per una sèrie de prats que van pu
jant fins al peu del coll de la Marrana. Ens creuem amb uns excursionistes que baixen bastant depressa que ens diuen que el coll és practicable (a la sortida uns excursionistes ens havien dit que la neu glaçada no permetia pujar sense grampons). A més d’aquestes tonteries de quant falta per arribar i si el camí és practicable, ens informen que a Setcases, per dinar, cal anar a Restaurant Tiranda.
Veiem els primers isards, una mica lluny, però que no fugen.
Comencem l’ascensió del Coll que com està a la zona obaga està la neu (poca) bastant glaçada, però per nosaltres això no és problema.
A un company li agafa una pàjara i el deixem abandonat al mig de la m
untanya esperant que a la tornada ja el recollirem.
Seguim amb l’ascensió fins arribar a dalt del coll. El dèficit d’oxigen fa que algú proposi arribar-nos fins a Bastiments (una muntanya mítica dels Pirineus, que sembla estar al costat mateix, tot i que encara falten gairebé 500 metres -2.881 m-. Finalment, en una atac de seny decidim deixar-ho per un altre dia). Ens entretenim comentant el Pic del gra de Fajol (2709 m.). El tema és la muntanya i el se
ntit etimològic d’aquests noms. Què és un gra de fajol? La Wiquipèdia parla de blat negre, blat cairut (Fagopyrum esculentum) és una planta de la família de les poligonàcies. No es tracta des del punt botànic d'un autèntic cereal (no és pas una gramínia), però se'n fa el mateix ús. 
I de la Marrana què? Doncs els Marrans són els jueus espanyols i portuguesos convertits per força al catolicisme a finals del segle XV; el mot que prové de l’àrab mahram , vol dir prohibit. I això té alguna cosa a veure amb el coll de la Marrana? Doncs no ho sé, però tot això hi queda bé.
Des del coll la vista és formidable. El dia és prou clar i la vista bonica, d’un costat i de l’altra. Teòricament hauríem de veure el Canigó (que si és veu). Recreem la vista una bona estona i ens interessem pel company de la pàjara que resulta que està prenent el sol al davant del refugi. Ja més tranquils emprenem el camí de tornada. La baixada és més ràpida i poc abans d’arribar al refugi tornem a veure isards, aquesta vegada ben a prop que fins i tot s’hi posen bé perquè els fem una foto.
Passem pel refugi i avall que fa baixada, fins als cotxes.
Ens canviem les botes i cap a can Tiranda on ens van donar un bon dinar a un cost relativament assequible. El que tenen memòria històrica es recorden que el vi de la casa era ben bo i fins i tot recorden el primer i segon plat.
Ens acomiadem i cadascú a casa seva, doncs la tornada serà dura (les caravanes a l’entrada de Barcelona són fatals).
Horaris:
10.25 sortida de l’estació de Vallter
11.00 refugi d’Ulldeter
12.00 pujada pel coll de la Marrana
12.07 arribada a dalt del coll
12.30 emprenem la tornada
13.15 arribem al refugi
13.40 arribada al punt de sortida
Ruta:
Per carretera es tracta d’anar a Ripoll, Camprodon i Setcases. Des de Setcases hi ha nou qm fins a Vallter, encara que sembla un trajecte més llarg. Aparquem a l’últim revolt, al punt a on hi ha un rètol que marca l’inici
del camí cap al Refugi d’Ulldeter. Ens trobem més o menys a les 10 i comencem a caminar 20 minuts desprès. Hem tingut un primer entrebanc: el refugi on havíem de dinar està tancat (desprès veurem que això va ser una feliç coincidència, doncs la manduca va millorar amb el canvi).L’excursió consisteix en des de l’estació de Vallter (2000) pujar al refugi d’Ulldeter (2.200 m.) i desprès arribar-nos fins al Coll de la Marrana (2.515). Ei! són 515 metres d'alçada...
Avui hem arreplegat 7 excursionistes (no està mal). Hi ha un camí GR-11 força ben assenyalat amb les marques blanques i vermelles que puja per la vall seguint el curs del Ter (un rierol encara petitó i miserable però prou bonic). El camí passa per mig del bosc de pins i fins ni tot hem de travessar un pont de troncs (aventura, risc,...). Al cap d’uns 30 minuts de pujada a
rribem al refugi d’Ulldeter, que com ja ens havien avisat a Vallter està tancat. Els documentalistes de l’excursió ens informen que aquest refugi (el que hi havia abans) va ser el primer refugi de tota la península ibèrica (data del 1909), tenia formes noucentistes i era un símbol d’admiració per a tots els muntanyencs i amants de l’arquitectura.Per altra banda aquest sembla ser el punt de naixença del riu Ter.
Recuperem forces i continuem per camí assenyalat, de moment bastant fàcil i sense massa pendent, fins i tot segueix per una sèrie de prats que van pu
jant fins al peu del coll de la Marrana. Ens creuem amb uns excursionistes que baixen bastant depressa que ens diuen que el coll és practicable (a la sortida uns excursionistes ens havien dit que la neu glaçada no permetia pujar sense grampons). A més d’aquestes tonteries de quant falta per arribar i si el camí és practicable, ens informen que a Setcases, per dinar, cal anar a Restaurant Tiranda.Veiem els primers isards, una mica lluny, però que no fugen.
Comencem l’ascensió del Coll que com està a la zona obaga està la neu (poca) bastant glaçada, però per nosaltres això no és problema.
A un company li agafa una pàjara i el deixem abandonat al mig de la m
untanya esperant que a la tornada ja el recollirem.Seguim amb l’ascensió fins arribar a dalt del coll. El dèficit d’oxigen fa que algú proposi arribar-nos fins a Bastiments (una muntanya mítica dels Pirineus, que sembla estar al costat mateix, tot i que encara falten gairebé 500 metres -2.881 m-. Finalment, en una atac de seny decidim deixar-ho per un altre dia). Ens entretenim comentant el Pic del gra de Fajol (2709 m.). El tema és la muntanya i el se
ntit etimològic d’aquests noms. Què és un gra de fajol? La Wiquipèdia parla de blat negre, blat cairut (Fagopyrum esculentum) és una planta de la família de les poligonàcies. No es tracta des del punt botànic d'un autèntic cereal (no és pas una gramínia), però se'n fa el mateix ús. 
I de la Marrana què? Doncs els Marrans són els jueus espanyols i portuguesos convertits per força al catolicisme a finals del segle XV; el mot que prové de l’àrab mahram , vol dir prohibit. I això té alguna cosa a veure amb el coll de la Marrana? Doncs no ho sé, però tot això hi queda bé.Des del coll la vista és formidable. El dia és prou clar i la vista bonica, d’un costat i de l’altra. Teòricament hauríem de veure el Canigó (que si és veu). Recreem la vista una bona estona i ens interessem pel company de la pàjara que resulta que està prenent el sol al davant del refugi. Ja més tranquils emprenem el camí de tornada. La baixada és més ràpida i poc abans d’arribar al refugi tornem a veure isards, aquesta vegada ben a prop que fins i tot s’hi posen bé perquè els fem una foto.
Passem pel refugi i avall que fa baixada, fins als cotxes.
Ens canviem les botes i cap a can Tiranda on ens van donar un bon dinar a un cost relativament assequible. El que tenen memòria històrica es recorden que el vi de la casa era ben bo i fins i tot recorden el primer i segon plat.
Ens acomiadem i cadascú a casa seva, doncs la tornada serà dura (les caravanes a l’entrada de Barcelona són fatals).
Horaris:
10.25 sortida de l’estació de Vallter
11.00 refugi d’Ulldeter
12.00 pujada pel coll de la Marrana
12.07 arribada a dalt del coll
12.30 emprenem la tornada
13.15 arribem al refugi
13.40 arribada al punt de sortida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada