Turó de l'Home

Dia 8 de Novembre 2007


La ruta:
Des de Sant Celoni en direcció a Santa Fe del Montseny. Allí ens trobem tota la colla (avui som 6) i emprenem la pujada cap al Turó de l’Home.
El viatge en cotxe ha resultat força agradable. Un dia soleiat i lluminós. Els arbres estan en un punt de color molt bonic, però de seguida ens lamentem de la poca aigua que ha caigut en el Montseny. Això no obstant, algun revolt de la carretera t’incita a parar a fer fotos, tot i saben que mai la foto pot substituir l’original.



Desprès de Santa Fe i a cosa d'un quilòmetre hi ha el camí de sortida (la font de Passavets). El camí està molt ben marcat, un GR amb uns ferros de color verd que t’ho van indicant. Potser com a petita dificultat, les fulles dels faigs ens tapaven el camí, talment com si fons una catifa i de vegades havies d’anar en compte.
Dins l’expedició avui portem un membre de la wilderness society, que bàsicament es dediquen a netejar els boscos (altrament dit escombriaires). Total, que de tant en tant havies de fer veure que plegaves algun paper de terra (per cert, alguns excursionistes són bastant porcs i deixen deixalles per tot arreu). A final del dia havíem omplert una bona bossa de deixalles.
El camí de pujada és relativament suau i molt bonic. En aquest temps les fulles dels arbres són essencialment de color marró (de grogues n’hi ha poques), i en tot el camí l’arbre que predomina és el faig. Més amunt travessem un petit bosc d’avets, que dura poc, fins que ja deixem els arbres poc abans de fer el cim (1.706 metres). En determinats paratges fora del bosc abunden els brucs i ginebrons i les falgueres (totalment seques ara quan hi hem passat) i els esbarzers. La molsa totalment seca o molt seca (no arribarà pas pel mercat de Santa Llúcia). Per la carretera cireretes d'arboç i en el camí de Les Agudes alguns exemplar del fantàstic boix grèvol.
Ens entretenim una bona estona identificant (els que ho coneixen) els diferents indrets i muntanyes. La visibilitat és força bona.
Reposem forces perquè l’hora de dinar és encara llunyana. Surten, com no! Uns formidables carquinyolis, una espècie de coc ràpid, xocolata negra, tot fet a casa (a casa d’algú).
Tenir amics és bo i així hem entrat al refugi on el guardià i contemplador del temps meteorològic ens ha fet un cafetó que no té res a envejar al cafè turc, però ens l’hem pres molt a gust. Aquest nou amic (Miquel Turo) ens ha ensenyat algunes fotos esplèndides que ell ha fet i ens ha donat una adreça que val la pena entrar-hi (www.lacoctelera.com/miquelturo).
Amb tot això el temps ha anat passant, però encara no renunciem a fer Les Agudes (1.703 metres) que es veuen al mateix costat del Turó de l’Home. El tema és el temps horari, ja que el Fernando ens espera amb uns canelons acabats de gratinar a les 14.30.
Engeguem de nou per veure fins on podem arribar. El camí segueix la carena i ens acostem fins pràcticament el primer pic de Les Agudes, però el temps horari ens apresa i decidim que arribaríem massa tard a dinar. Per tant ens queda una excursió per un altre dia.
Intentem baixar directament des de les Agudes, però ens fem un petit embolic i finalment decidim tornar pel mateix camí.

Fi de festa:
Sap greu en la descripció d’una excursió haver de parlar de la manduca, però és que al Fernando no el vam trobar, però si en canvi algú va trobar un amic de l’Argentina -el José Luis- amb qui finalment tots vam fer confiança.
El lloc (hostal) és realment bonic, ara es de la cadena HUSA, i sembla ben a propòsit per una novela de la Aghata Christie, en la que al final hi ha algun assassinat.
Al menjador estaven sols, amb vistes a Les Agudes. Què recordem? Canelons, sobre els quals els experts van dictaminar que potser no eren excel·lents, però en canvi no va quedar ni una mica de beixamel. Bacallà, botifarra, ah! i el vi. Protos crianza. Postres i café al saló-biblioteca. Tot això va fer allargar la sobretaula i, com sempre, se la van carregar els pobres polítics que tot i fer el millor que saben (ben poca cosa) se la van carregar de valent. Són coses del Protos!
Quan finalment ens vam poder aixecar de les butaques els de Barcelona vam decidir que era millor prosseguir per la mateixa carretera en direcció a Tona i la veritat és que aquesta vegada la cosa no va sortir malament.



Horaris:
10.10 Sortida des de Passavets
11.25 sortim del bosc de faig
11.56 arribada al cim del Turó de l’Home
12.40 sortim en direcció a Les Agudes
13.10 albirem les Agudes a tocar la mà, però ho deixem per un altre dia
13.55 desprès d’entretenir-nos donant tombs pel bosc i per corriols, decidim que el millor és no deixis mai el camí per molt bona que sigui la drecera, i tornem pel camí d’anada.
14.47 arribem al punt de sortida
15.00 arribem al restaurant de Can Marçal, on ja perdem el rellotge i l'oremus i no sabem a quina hora vam sortir del Restaurant ni a quina hora hem arribat a casa.

Ens queda un bon record de la tardor al Montseny. Llàstima que les fotos no siguin com va ser la realitat.


COCA "Turó de l'Home"

Mesurar els ingredients amb el pot del iogurt buit.

Ingredients:

2 mesures de sucre
3 ous
3 mesures de farina
1 iogurt natural sense sucre
0,5 mesura d'oli
0,5 mesura d'anís
1 sobre de llevat "Royal" (barrejar amb la farina)
una mica de llimona ratllada

Preparació:

1. Al pot de la batedora, o el Turmix, poseu-hi els ous i el sucre. Bateu-ho una estoneta.
2. Incorporeu tots el altres ingredients. Barregeu-ho bé amb la batedora o el Turmix.
3. Unteu amb mantega, o unes gotes d'oli, un motlle rodó d'uns 22 cm. Posar una mica de farina i repartir per tots costats. Folrar el fons amb un paper.
4. Aboqueu-hi la pasta i entreu-lo al forn.

Forn elèctric: 180 ºC
Temps de cocció: uns 30/35 minuts

Una vegada desemmotllat i fred escampeu-hi per sobre el sucre en pols amb l'ajuda d'un colador fi.

Opcional: Guarnir amb pinyons abans d'entrar el forn.