Dia 19 d'abril de 2007
Potser això de que pugem dues vegades seguides a un castell (la darrera vam anar al Castell de Burriac) pot donar la sensació de falta d’imaginació, però no és ben bé el cas. Avui només tres excursionistes.
La ruta
Agafem l’autopista que va de Barcelona a Girona i sortim a la sortida de Sant Celoni en direcció cap a Hostalric. Un cop sobrepassada la desviació cap a Gualba i, a l’alçada de Riells-Viabrea, agafem la carretera que va cap a Breda. Aleshores seguim cap a Arbúcies. Uns dos quilòmetres passat Breda hi ha una desviació a mà esquerra cap a la
Urbanització de Fogueres de Montsoriu. Cal agafar aquesta desviació i aparcar el cotxe allí on es pugui a uns 50 metres. A mà dreta comença una pista de terra cap a l’escola de natura de can Messeguer (Si s’arriba al Coll de n’Orri sense haver vist aquesta desviació això és un senyal que cal anar a l’oculista). Ens trobem doncs a les 10 en aquest punt de la desviació cap a la Urbanització de Fogueres de Montsoriu.
L’excursió no ha estat un èxit de concurrència, però en canvi hem tingut molt bon dia.
Ara ja podem explicar que el Castell de Monsoriu és un castellot (el mot és copyright d’en J. F.) de dimensions considerables, i des d’allà dalt és veu una vista impressionant del contrafort oriental del massís del Montseny.
el camí fa una mica de pujada, no molta, però no planeja, sobretot al final. Hi ha un desnivell aproximat d’uns 400 metres, i podem tardar d’una hora a mitja a dues hores a pas lent. Aquest castell, si és que no hi heu estat, l’heu vist cinquanta mil vegades quan aneu de Barcelona a Girona. Queda a mà esquerra un cop sobrepassat el massís del Montseny.
Fi de festes:
A l’hora de dinar hem acordat explicar, pels que no heu pogut venir, que hem menjat un arroç negre amb allioli i hem begut un vi blanc de la Casa Torres al Restaurant Can Pijaume que estaven deliciosos (restaurant abans d’arribar a Breda venint de Sant Celoni). Es una casa de camp rústica habilitada com a restaurant que està decorada amb els peus. A l’entrada hi ha una banyera de marbre pel marisc que quan la veus et cau l’ànima als peus.
El Castell - Dades històriques.
L'ocupació ibèrica de Montsoriu.Es té coneixement de l'ocupació del turó de Montsoriu des d'època ibèrica, encara que l'aparició d'una destral polimentada en
el mateix turó podria fer recuperar l'ocupació fins al neolític. En època ibèrica es trobava en funcionament un assentament en la part més enlairada del turó, prop de l'actual Torre de l'Homenatge. La datació d'aquesta ocupació es situa a l'entorn del segle IV-III abans de Crist.Montsoriu en els segles X i XI. L'origen del castell.Any 923: en l'Acta de Consagració de l'església parroquial d'Arbúcies apareix el topònim Montsoriu com a delimitació d'uns masos que s'havien cedit a la parròquia. En cap cas és menciona l'existència d'un castell dalt del turó.
Any 1002: referència documental d'un lloc anomenat Montsoriu: "locum que dicunt Monte Suriz, uel in eius apendicio siva infra eius terminis". Es tracta d'una donació de terres que féu un personatge anomenat Giscafred al monestir de Sant Cugat del Vallès. En aquest document no es diu explícitament que hi hagi un castell, però sí que s'esmenta el terme o apèndix de Montsoriu, cosa que es podria molt bé relacionar amb l'existència d'un castell termenat. Aquesta seria, doncs, la primera referència històrica que fins ara s'ha trobat de l'existència del castell de Montsoriu. Any 1011: menció indirecta de l'existència del castell de Montsoriu, quan trobem esmentat Amat de Montsoriu. En aquest any aquest personatge participa en un Consell Comtal, i afegeix al seu nom el de "senyor de Montsoriu", probablement la seva possessió més important i on hi deuria tenir la seva residència. Aquest Amat de Montsoriu es titula el 1016 com Amat de Girona, i el 1019 apareix com a vescomte de Girona.Any 1033: Ermessenda, filla d'Amat de Montsoriu, es casa amb Guerau de Cabrera. Aquest matrimoni s
erà el fundador, el 1038, del monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, el qual es convertirà en el centre espiritual del vescomtat. Des d'aleshores la història del castell de Montsoriu i de les viles i llocs que formen el vescomtat de Cabrera-Girona aniran estretament lligades a la història de la família Cabrera.Any 1053: primera notícia històrica de l'existència d'un castell. En una donació d'un alou s'esmenta que "limita per orient amb el castell anomenat Soriu". Tot i això, les restes arquitectòniques de la Torre de l'Homenatge i de la capella preromànica situada al seu costat permeten situar la construcció del castell primitiu a finals del segle X o a principis de l'XI. Aquest desajustament cronològic s'explica per la manca de documentació, cosa que no vol dir que el castell no existís ja al segle X, tal i com certifica l'arqueologia.
L'esplendor de l'etapa romànica. Els segles XII i XIIILa família Cabrera ha anat guanyant importància en el context político-social del país, eixamplant, en paral·lel, les seves possessions territorials. Centrant-nos en l'entorn del Montseny, han assimilat al seu patrimoni les possessions dels senyors del castell de les Agudes-Miravalls.Va ser Guerau III Ponç (1145-1180) qui va canviar el títol de vescomte de Girona pel de vescomte de Cabrera, títol que d'ara en endavant serà utilitzat per tots els seus descendents. Aquest noble ha estat identificat com el trobador Guerau de Cabrera, qui va escriure poesia trobadoresca en llengua provençal.No tenim moltes notícies històriques d'aquesta època, però sí que sabem per la recerca arqueològica que el castell es va convertint en un fidel reflex de la importància creixent que va adquirint la família Cabrera. Entre finals del segle XII i principis del segle XIII s'inicien unes importants obres de r
emodelació del primitiu castell roquer, així com també comencen les obres de construcció del segon recinte del castell, on s'hi farà un gran pati central i una capella romànica.Any 1191: el comte-rei Alfons I el Cast va fer estada en el castell de Montsoriu.En aquesta època, a més del vescomtes, en el castell de Montsoriu hi vivien una família de castlans (persones de rang inferior als vescomtes que eren qui s'encarregaven de la guarda i defensa del castell). El càrrec de castlà el nomenava el senyor del castell, i li podia confiar el castell de forma temporal o permanentment. Ara bé, el domini útil del castell sempre se'l reservava el senyor.En aquest sentit, sabem de Guillem de Montsoriu, qui entre el 1230 i el 1240 va participar en les conquestes de Mallorca, Menorca i València que va encapçalar Jaume I, aconseguint una important quantitat de riquesa. Igualment, Ponç de Montsoriu, cavaller, prengué part en la conquesta de València.Però la dada històrica més important d'aquest segle XIII ens la proporciona el cronista reial Bernat Desclot. El cronista reial, en referir-se a l'atac que el rei francès Felip l'Ardit va emprendre contra el comte-rei català Pere II el Gran el 1285, enumera i comenta les diferents fortaleses que romanen sota poder català, i diu això del castell de Montsoriu: "E en Vallès se tenia lo castell de Montsoriu, qui és un dels bells e dels nobles del món e és del comte d'Empúries" La gran etapa gòtica. Al llarg del segle XIV el castell de Montsoriu esdevindrà el palau gòtic residencial dels vescomtes de Cabrera, una de les famílies més importants del Principat. S'ha calculat que en el conjunt dels dominis dels Cabrera pels volts del 1360 hi habitaven una mica més de 20.000 persones (la resta de senyors del país, de mitjana, tenien la meitat de súbdits).El 1356 el rei Pere III, per premiar la fidelitat de Bernat II i del seu fill, crearà al seu favor el comtat d'Osona. Així, les possesions dels Cabrera s'estenien des de la Vall d'en Bas i el Cabrerès fins al mar (des de Pineda fins a Blanes), i des de d'Anglès i Vidreres (per llevant), fins a Gurb, Tona, el Brull, Fogars de Monclús i el castell de Montnegre (per ponent).
La ruta
Agafem l’autopista que va de Barcelona a Girona i sortim a la sortida de Sant Celoni en direcció cap a Hostalric. Un cop sobrepassada la desviació cap a Gualba i, a l’alçada de Riells-Viabrea, agafem la carretera que va cap a Breda. Aleshores seguim cap a Arbúcies. Uns dos quilòmetres passat Breda hi ha una desviació a mà esquerra cap a la
Urbanització de Fogueres de Montsoriu. Cal agafar aquesta desviació i aparcar el cotxe allí on es pugui a uns 50 metres. A mà dreta comença una pista de terra cap a l’escola de natura de can Messeguer (Si s’arriba al Coll de n’Orri sense haver vist aquesta desviació això és un senyal que cal anar a l’oculista). Ens trobem doncs a les 10 en aquest punt de la desviació cap a la Urbanització de Fogueres de Montsoriu.L’excursió no ha estat un èxit de concurrència, però en canvi hem tingut molt bon dia.
Ara ja podem explicar que el Castell de Monsoriu és un castellot (el mot és copyright d’en J. F.) de dimensions considerables, i des d’allà dalt és veu una vista impressionant del contrafort oriental del massís del Montseny.
el camí fa una mica de pujada, no molta, però no planeja, sobretot al final. Hi ha un desnivell aproximat d’uns 400 metres, i podem tardar d’una hora a mitja a dues hores a pas lent. Aquest castell, si és que no hi heu estat, l’heu vist cinquanta mil vegades quan aneu de Barcelona a Girona. Queda a mà esquerra un cop sobrepassat el massís del Montseny.
Fi de festes:
A l’hora de dinar hem acordat explicar, pels que no heu pogut venir, que hem menjat un arroç negre amb allioli i hem begut un vi blanc de la Casa Torres al Restaurant Can Pijaume que estaven deliciosos (restaurant abans d’arribar a Breda venint de Sant Celoni). Es una casa de camp rústica habilitada com a restaurant que està decorada amb els peus. A l’entrada hi ha una banyera de marbre pel marisc que quan la veus et cau l’ànima als peus.
El Castell - Dades històriques.
L'ocupació ibèrica de Montsoriu.Es té coneixement de l'ocupació del turó de Montsoriu des d'època ibèrica, encara que l'aparició d'una destral polimentada en
el mateix turó podria fer recuperar l'ocupació fins al neolític. En època ibèrica es trobava en funcionament un assentament en la part més enlairada del turó, prop de l'actual Torre de l'Homenatge. La datació d'aquesta ocupació es situa a l'entorn del segle IV-III abans de Crist.Montsoriu en els segles X i XI. L'origen del castell.Any 923: en l'Acta de Consagració de l'església parroquial d'Arbúcies apareix el topònim Montsoriu com a delimitació d'uns masos que s'havien cedit a la parròquia. En cap cas és menciona l'existència d'un castell dalt del turó.Any 1002: referència documental d'un lloc anomenat Montsoriu: "locum que dicunt Monte Suriz, uel in eius apendicio siva infra eius terminis". Es tracta d'una donació de terres que féu un personatge anomenat Giscafred al monestir de Sant Cugat del Vallès. En aquest document no es diu explícitament que hi hagi un castell, però sí que s'esmenta el terme o apèndix de Montsoriu, cosa que es podria molt bé relacionar amb l'existència d'un castell termenat. Aquesta seria, doncs, la primera referència històrica que fins ara s'ha trobat de l'existència del castell de Montsoriu. Any 1011: menció indirecta de l'existència del castell de Montsoriu, quan trobem esmentat Amat de Montsoriu. En aquest any aquest personatge participa en un Consell Comtal, i afegeix al seu nom el de "senyor de Montsoriu", probablement la seva possessió més important i on hi deuria tenir la seva residència. Aquest Amat de Montsoriu es titula el 1016 com Amat de Girona, i el 1019 apareix com a vescomte de Girona.Any 1033: Ermessenda, filla d'Amat de Montsoriu, es casa amb Guerau de Cabrera. Aquest matrimoni s
erà el fundador, el 1038, del monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, el qual es convertirà en el centre espiritual del vescomtat. Des d'aleshores la història del castell de Montsoriu i de les viles i llocs que formen el vescomtat de Cabrera-Girona aniran estretament lligades a la història de la família Cabrera.Any 1053: primera notícia històrica de l'existència d'un castell. En una donació d'un alou s'esmenta que "limita per orient amb el castell anomenat Soriu". Tot i això, les restes arquitectòniques de la Torre de l'Homenatge i de la capella preromànica situada al seu costat permeten situar la construcció del castell primitiu a finals del segle X o a principis de l'XI. Aquest desajustament cronològic s'explica per la manca de documentació, cosa que no vol dir que el castell no existís ja al segle X, tal i com certifica l'arqueologia.L'esplendor de l'etapa romànica. Els segles XII i XIIILa família Cabrera ha anat guanyant importància en el context político-social del país, eixamplant, en paral·lel, les seves possessions territorials. Centrant-nos en l'entorn del Montseny, han assimilat al seu patrimoni les possessions dels senyors del castell de les Agudes-Miravalls.Va ser Guerau III Ponç (1145-1180) qui va canviar el títol de vescomte de Girona pel de vescomte de Cabrera, títol que d'ara en endavant serà utilitzat per tots els seus descendents. Aquest noble ha estat identificat com el trobador Guerau de Cabrera, qui va escriure poesia trobadoresca en llengua provençal.No tenim moltes notícies històriques d'aquesta època, però sí que sabem per la recerca arqueològica que el castell es va convertint en un fidel reflex de la importància creixent que va adquirint la família Cabrera. Entre finals del segle XII i principis del segle XIII s'inicien unes importants obres de r
emodelació del primitiu castell roquer, així com també comencen les obres de construcció del segon recinte del castell, on s'hi farà un gran pati central i una capella romànica.Any 1191: el comte-rei Alfons I el Cast va fer estada en el castell de Montsoriu.En aquesta època, a més del vescomtes, en el castell de Montsoriu hi vivien una família de castlans (persones de rang inferior als vescomtes que eren qui s'encarregaven de la guarda i defensa del castell). El càrrec de castlà el nomenava el senyor del castell, i li podia confiar el castell de forma temporal o permanentment. Ara bé, el domini útil del castell sempre se'l reservava el senyor.En aquest sentit, sabem de Guillem de Montsoriu, qui entre el 1230 i el 1240 va participar en les conquestes de Mallorca, Menorca i València que va encapçalar Jaume I, aconseguint una important quantitat de riquesa. Igualment, Ponç de Montsoriu, cavaller, prengué part en la conquesta de València.Però la dada històrica més important d'aquest segle XIII ens la proporciona el cronista reial Bernat Desclot. El cronista reial, en referir-se a l'atac que el rei francès Felip l'Ardit va emprendre contra el comte-rei català Pere II el Gran el 1285, enumera i comenta les diferents fortaleses que romanen sota poder català, i diu això del castell de Montsoriu: "E en Vallès se tenia lo castell de Montsoriu, qui és un dels bells e dels nobles del món e és del comte d'Empúries" La gran etapa gòtica. Al llarg del segle XIV el castell de Montsoriu esdevindrà el palau gòtic residencial dels vescomtes de Cabrera, una de les famílies més importants del Principat. S'ha calculat que en el conjunt dels dominis dels Cabrera pels volts del 1360 hi habitaven una mica més de 20.000 persones (la resta de senyors del país, de mitjana, tenien la meitat de súbdits).El 1356 el rei Pere III, per premiar la fidelitat de Bernat II i del seu fill, crearà al seu favor el comtat d'Osona. Així, les possesions dels Cabrera s'estenien des de la Vall d'en Bas i el Cabrerès fins al mar (des de Pineda fins a Blanes), i des de d'Anglès i Vidreres (per llevant), fins a Gurb, Tona, el Brull, Fogars de Monclús i el castell de Montnegre (per ponent). 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada