El castanyer d'en Cuch

Dia 3 de febrer de 2006

La ruta
Aquesta és una excursió al peu del Montseny. Anem fins a Cardedeu, direcció a Cànoves, continuem per la carretera, fins a trobar un camí de terra a la dreta, on de seguida deixem els cotxes.
Emprenem el camí per una pista forestal que s’enfila per la muntanya (suaument). Al cap de poc trobem un encreuament. Agafem el de la dreta que continua enfilant-se (també suaument). A l’esquerra contemplem el pantà de Vallforners que, naturalment com a tal pantà és artificial.
Arribem fins al castanyer d’en Cuch, que no ens entretindrem en descriure ja que a continuació hi ha una extensa nota al respecte. Una mica més amunt d’aquest arbre hi ha un refugi-restaurant-casa rural, la Casa del Bosc, que la porten els mateixos propietaris del restaurant on anirem a dinar a Cànoves. Recuperem forces des de fora la Casa (doncs no hi tenen cap hoste), quatre ametlles, una poma i... els carquinyolis de la Carme! Que segur són molt bons, però amb els aires i l’alçada, encara milloren més.


Parem una estona i ara ja de baixada, retornem a l’encreuament. Arribem als cotxes i fins al restaurant..... Dinem a Cànoves (dos plats abundosos i postre, regat amb el corresponent vi, ja que avui hem fet una important despesa d’energies) i cap a casa.



Horaris
Caminada 3 hores
Dificultat: poca
Dia agradable, al començament una mica de boira, desprès el temps s’aclareix.
10.30 començament excursió
11.02 davant la masia, ja avançada l’excursió
12.49 camí de tornada, poc abans d’arribar a Cànoves.
13.30 arribada

Fauna i flora:
Fauna, poca cosa, alguna formiga, algun pardal i res més. De la flora destaquem els avellaners, que ens deixen una mica intrigats per la seva florida en unes formes en flors allargades que fa que pel moment no reconeixem els avellaners com a tal espècie. A més, naturalment el Castanyer d’en Cuch, que és la crème de la crème de l’excursió.

Nota històrico-cultural
El Castanyer Gros de la Baga d'en Cuch

Castanea sativa de la familia de les fagàcies i d'origen submediterrani oriental, el seu nom deriva probablement de la ciutat de Kastania a Tesalia o potser de la ciutat de Kastanis en el Ponto (Turquia asiàtica). En contra del que fa pensar per l'abundor, no és un arbre autòcton als Països Catalans, ja que fou introduït en l'època pre-romana.

Arbre corpulent de capçada frondosa que pot arribar a una alçària de 30 metres i viu alguns centenars d'anys. Les fulles són lanceolades i fortament dentades d'uns 20 cm, sense pèls i de color lluent. Tenen 15 parells de nervis aproximadament, rectes i paral·lels. són caduques. Floreixen en els mesos de juny a juliol amb flors masculines i femenines que donen per fruit la molt coneguda castanya que madura els mesos d'octubre i novembre. La fruita va recoberta d'un pelló eriçat d'espines rígides i punxants i acostuma a anar en grups de tres per pelló. El castanyer prefereix viure en terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no argilosos. Es multiplica per la llavor.

La fusta és molt preuada per la lleugeresa, la flexibilitat i la tenacitat, de gra molt fi, per la qual cosa és usada en ebenisteria, també per a cèrcols de bótes, etc... dels rebrots se n'obtenen les perxes, que són molt demanades a la indústria.

També ens dóna el taní, que és una substància astringent emprada en adoberia per la seva capacitat de convertir les pells dels animals en cuir.

Encara que en jardineria és força coneguda la terra de castanyer, no sempre té la genuïtat que n'indica el nom. Aquesta terra és àcida, rica en humus, no calcària i és el resultat de la descomposició de fusta i restes vegetals.
La major part dels castanyers a Catalunya els trobem a la província de Girona en 21.000 hectàrees, distribuïts per les Guilleries, la Garrotxa, l'Empordà, la Selva... també en podem trobar a la serra de Montsant i a les muntanyes de Prades.

La malaltia més greu que pateix el castanyer és la tinta produïda pel fong Phytopora cambibora, ha delmat les castanyedes europees i s'ha intentat la introducció de més resistents com la C. Crenata (japonesa) i la C. Molíssima (d'origen xinès).
Tenim aquí al nostre país castanyers monumentals com: el Castanyer Gros d'en Roters a Arbúcies; el Castanyer de les Nou Branques a Viladrau; el Castanyer del Pla de Sant Nicolau (Gironès); el Castanyer de Caselles (Santa Pau - Garrotxa). El conjunt de castanyers del Bosc d'Arola sobre Can Gat a Viladrau; el Castanyer de les Quinze Branques del Brull (Osona), etc... encara que l'arbre més rellevant i gruixut del país és, sens dubte, el Castanyer Gros de la Baga d'en Cuch (Cànoves- Vallès Oriental). El seu tronc té una circumferència de més de 14 metres, buidat de la soca formant un estatge de 4 metres quadrats. Aquest estatge té una obertura pel costat de tramuntana i una altra pel de migdia. Havia estat habitat per un carboner que hi tenia instal·lat un jaç, una taula, seients i fins i tot, aprofitant l'obertura natural que fa en l'interior d'un tronc superior, una llar de foc on encara és visible el sutge de la xemeneia.

Al mateix temps conserva una font baixant la margeda en direcció el torrent de Can Cuch, subsidiari aquest de la riera de Vallforners (a mitja hora). Fa poc, en una excursió social de la UES van puntejar dins del tronc d'aquest castanyer una sardana. Eren tres parelles agafades correctament.

Dit això, ja tenim prou informació sobre els castanyers i no cal embafar-nos amb tanta cultura.