Dia 10 de maig de 2007
Havíem previst fer l’excursió a Sant Jeroni, de tornada dinar i desprès fer la visita al Monestir de Montserrat (la Biblioteca, amb més de 300.000 volums, el claustre gòtic de Puig i Cadafalch, els jardins dels monjos que estan darrera la abadia, i val la pena veure la sala capitular, que és com el parlament del monestir, on es reuneixen els monjos per fer les seves reunions i les votacions de les decisions importants). La darrera part, la visita al Monestir, per circumstàncies alienes a l’organització, no va poder-se dur a terme i queda pendent per una nova ocasió.
Això no obstant l’excursió va ser un èxit, de participants (set en total, més dos que es van afegir a l’hora de dinar) i de la pròpia excu
rsió, que va ser molt bonica.
Havíem previst fer l’excursió a Sant Jeroni, de tornada dinar i desprès fer la visita al Monestir de Montserrat (la Biblioteca, amb més de 300.000 volums, el claustre gòtic de Puig i Cadafalch, els jardins dels monjos que estan darrera la abadia, i val la pena veure la sala capitular, que és com el parlament del monestir, on es reuneixen els monjos per fer les seves reunions i les votacions de les decisions importants). La darrera part, la visita al Monestir, per circumstàncies alienes a l’organització, no va poder-se dur a terme i queda pendent per una nova ocasió.
Això no obstant l’excursió va ser un èxit, de participants (set en total, més dos que es van afegir a l’hora de dinar) i de la pròpia excu
rsió, que va ser molt bonica.La ruta:
El punt de trobada va ser a l’estació del cremallera de Monistrol, per pujar fins al monestir. Des d’allí agafaríem el funicular per pujar a Sant Joan.
En aquest punt comença veritablement l’excursió o caminada en direcció a Sant Jeroni. Es tracta d’un camí que planeja totalment, menys al final, poc abans d’arribar a Sant Jeroni que hi han uns quants esglaons.
A les 11 en punt ja estem caminant. El camí planeja i passa a través d’unes roques molt boniques. A l'esquerra Els Barrets o el Gorro, a la dreta La Panxuda o el Bisbe, més enllà el Cavall Bernat i altres noms que no ens han quedat a la memòria. El trajecte és prou entretingut i hi ha vegetació abundant. Per les roques veus els escaladors que gaudeixen amb la possibilitat de visionar el cel des de més a pr
op, a la vegada que augmenta la possibilitat de que el vegin de forma immediata. Passem davant l'ermita de Sant Jeroni, res de l'altre món. Continuem fins al darrer tram en que cal pujar força escales.
Sant Jeroni és el punt més alt de Montserrat, amb una vista esplèndida. El dia és prou clar i podem fer les fotos oportunes. Ho gravem a la retina i desprès emprenem la tornada.
En arribar al trencall on hi ha el camí que porta directament a Monts
errat ens plantegem, i perquè no, la baixada per les escales? De baixada no podem pas patir massa. Tornem doncs per la Vall de Santa Maria, amb un paisatge més o menys com el d’anada, però que vam veure només alguns instants (havies de fixar la vista al terra per no patir algun despiste) Si, si... algú va comptar els graons i em sembla que va dir que n’hi havia més de mil (he extraviat els correus que en parlaven, si algú els guarda podríem incorporar aquesta dada). Finalment, exhaurits i amb les turmells dolorits per tant graó i tanta baixada, arribem a Montserrat.
Horaris:
10.20 agafem el cremallera
10.50 estem a Sant Joan
12.30 arribem a Sant Jeroni
14.15 arribem a Montserrat
El punt de trobada va ser a l’estació del cremallera de Monistrol, per pujar fins al monestir. Des d’allí agafaríem el funicular per pujar a Sant Joan.
En aquest punt comença veritablement l’excursió o caminada en direcció a Sant Jeroni. Es tracta d’un camí que planeja totalment, menys al final, poc abans d’arribar a Sant Jeroni que hi han uns quants esglaons.
A les 11 en punt ja estem caminant. El camí planeja i passa a través d’unes roques molt boniques. A l'esquerra Els Barrets o el Gorro, a la dreta La Panxuda o el Bisbe, més enllà el Cavall Bernat i altres noms que no ens han quedat a la memòria. El trajecte és prou entretingut i hi ha vegetació abundant. Per les roques veus els escaladors que gaudeixen amb la possibilitat de visionar el cel des de més a pr
op, a la vegada que augmenta la possibilitat de que el vegin de forma immediata. Passem davant l'ermita de Sant Jeroni, res de l'altre món. Continuem fins al darrer tram en que cal pujar força escales.Sant Jeroni és el punt més alt de Montserrat, amb una vista esplèndida. El dia és prou clar i podem fer les fotos oportunes. Ho gravem a la retina i desprès emprenem la tornada.
En arribar al trencall on hi ha el camí que porta directament a Monts
errat ens plantegem, i perquè no, la baixada per les escales? De baixada no podem pas patir massa. Tornem doncs per la Vall de Santa Maria, amb un paisatge més o menys com el d’anada, però que vam veure només alguns instants (havies de fixar la vista al terra per no patir algun despiste) Si, si... algú va comptar els graons i em sembla que va dir que n’hi havia més de mil (he extraviat els correus que en parlaven, si algú els guarda podríem incorporar aquesta dada). Finalment, exhaurits i amb les turmells dolorits per tant graó i tanta baixada, arribem a Montserrat.Horaris:
10.20 agafem el cremallera
10.50 estem a Sant Joan
12.30 arribem a Sant Jeroni
14.15 arribem a Montserrat
Fi de festa:
Dinar al Restaurant Cisneros, possiblement el millor de Montserrat, però que no hi pots dinar a no ser que hagis fet la reserva de taula (cosa que nosaltres havíem fet). Poc a dir del tiberi (la veritat és que al escriure aquestes notes ja no ens recordem del que vam menjar). Vam tornar sense problemes (amb el cremallera) i desprès cadascú amb el seu cotxe cap a casa a recuperar-nos els turmells i genolls per la llarga baixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada