Sant Llorenç del Munt

Data: 8 de Febrer de 2007


Introducció:
Desprès de la bonica excursió del mes passat a Sant Segimon i recollint una suggeriment d’un de la colla vam decidir anar a visitar el Monestir de Sant Llorenç del Munt.


Ruta:
Ens trobem al Coll d’Estenalles a les 10 del mati on aparquem els cotxes i comencem a caminar arribant al Monestir de Sant Llorenç del Munt al cap de 2 hores i 15 minuts un quart d’ hora menys del previst.
És una excursió llarga però molt agradable . L’ itinerari que està senyalitzat per fites de ferro ofereix una combinació de ambients rocosos amb unes boniques panoràmiques

El Monestir es troba a dalt d’ un turó escarpat des d’ on hi ha una vista magnifica . El dia no va ésser massa clar i a la tarda vam trobar pluja.



Horaris:
Sortida del Coll d’ Estenalles: 10.00
Arribada Sant Llorenç del Munt: 12:15
Sortida Sant Llorenç del Munt: 14:45
Arribada Coll d’ Estenalles: 16:45
A partir d’aquí, cada un va anar cap a casa seva.











El fi de festes:

Tal i com estava planificat ens vam quedar a dinar al restaurant que hi ha al costat del Monestir. Ens posarem en una taula a prop de la vidriera des d’ on vàrem poder veure el paisatge i veure com al final del nostre àpat començava a plovisquejar. Al arribar només hi havia una altre taula ocupada i al acabar hi havien dues taules amb una sola persona a cada una. Es curiós el veure com els aliments els han de pujar amb burros o mules? (veure foto). El restaurant és senzill amb cuina casolana. La noia que ens va servir es veia força eixerida. Curiosament tots vam menjar el mateix: botifarra a la brasa.

El dinar va transcorre com era d’esperar menjant i bevent (aquest cop amb porró de vi negre) amb una conversa variada i com sempre molt agradable.

Història de Sant Llorenç:
Segles enrera, a l'inici dels temps històrics, tota la muntanya de Sant Llorenç al menys el sector de la Mola - Montcau, pertanyia al castell de Terrassa. Són molts els documents dels segles X i XI que ens diuen que el terme de Lacera o Lacaria (959), més tard conegut per terme de Sant Llorenç Savall, el de Castellare (971) i el de Mata de Pera (980) pertanyíen al terme de Terrassa o és igual eren in termines Terracia o in terminio Terracia .

El mateix es pot dir del monestir de Sant Llorenç, que tots els vells documents diuen que era del terme de Terrassa, en especial el document del 1013 pel qual l'abat de Sant Cugat Guitard permuta amb els comtes Ramon Borrell i Ermessenda el monestir de Sant Llorenç per diner i terres a Vilamilanys.
Avui dia la muntanya de Sant Llorenç fa com de gran fita dels municipis de Matadepera, Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Mura i Vacarisses, però tot el cimal de la Mola, amb el monestir i amb Can Pobla, fins als Òbits, pertany a Matadepera,
El monestir, d’ estil romànic es distingeix per la seva austeritat arquitectònica. Consagrat a Sant Llorenç al segle XI

L’ església de Sant Llorenç, presenta una gran unitat de construcció i es poden distingir bé les obres adherides, tals com el campanar de forma escalonada i fins les restes de murs més antics trobats en l’absis.
L’església està construïda amb pedra de la mateixa muntanya, una part d’arenosa roja eocènica i l’altre de petits carreus rùsticament desbastats. En tot l’edifici no hi ha més que la llinda del portal major que es distingeix per les seves dimensions.
El cimbori es troba excepcionalment al centre de la construcció. Era comú , durant el segle XI, fer les esglésies solament d’una vintena de metres de llarg, com aquesta de Sant Llorenç.. La porta exterior és senzillíssima
Segons Rogent, hi ha indicis a Sant Llorenç, de les pintures policromes, que solien omplir els absis i les naus d’aquelles construccions.
També es conserven en els claustres o pas del migdia del Monestir, uns sarcòfags adossats a les parets de l’església, amb unes inscripcions.